El Neret i la Montsant recullen branques per fer una cabana i
troben una caseta recoberta de dalt a baix de fruita amb un lleuger bany
de xocolata. Se'n malfien perquè coneixen el conte de Hansel i Gretel.
Al porxo hi ha una dona ajaguda en una hamaca que llegeix impasssible.
És una mena de fada protectora, però també inquietant perquè només diu
una frase: «Qui mengi d'aquesta fruita...» Sembla que els inviti a
atrevir-se a tastar la fruita que hi ha a l'abast. Els petits fan una
juguesca, guanyarà el grup que robi més fruita. Però els trapelles no
saben que cauran en una trampa de la qual no podran escapar mai més.
La reflexió: La fruita de la caseta és un esquer per tal que els qui la tastin en descobreixin el gust i en gaudeixin. Aconseguida la fruita amb una actuació agosarada, els sembla exquisida. Per sempre més en menjaran per trobar aquell gust primer.
Els valors: Interès per la descoberta, cooperació, seny i rauxa, menjar sa.
Recull de paraules (articles, entrevistes, ressenyes, notes a la premsa, apunts a les xarxes, recitals...), d'objectes (mòbil i medallons esgrafiats), fotos de lectors, vídeos de difusió, etc. que ha anat generant el llibre d'homenatge Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades(Cambra de la Propietat Urbana de Reus, 2023).
El recital 'Les filles del vent' d'Antònia Farré i Jaume Salvat,
incorpora versos del poema 'Pica de peus i balla de gana', p. 85
***
#fotosdelectors
***
COMENTARIS
«Partint d’una rigurosa contextualització històrica, la publicació repassa deu projectes que Domènech i Montaner va dissenyar per la ciutat tot i que no tots van ser executats. Sobre aquests darrers (l’escala de la societat El Círcol i el Teatre Circ), les autores elaboren dos bells exemples literarioartístics sota els noms L’escala imaginada i El somni alat. Dos títols que ens sedueixen ja des de bon principi perquè si per alguna cosa destaquen les obres de l’arquitecte és per la seva imaginació i la seva visió onírica. Es planteja, doncs, un diàleg intuït entre la imaginació de les autores i l’univers de l’insigne artista que obre nous llindars sensorials als lectors. Poesia, crònica o relat són alguns dels camps en què s’assagen evocacions que la contemplació d’aquestes obres suggereixen a un observador sensible i amarat de la bellesa que traspua l’obra domenequiana.» Isabel Martínez
«Presentació del llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus, tres mirades
a la Cambra de la Propietat Urbana. Tres matissos, tres punts de vista:
Carme Puyol aportant les dades reals de cada edifici, la seva història
veritable, la que ens ajudarà a conèixer una mica més el gran geni del
modernisme. La Lena Paüls deixant volar la imaginació inventant mil
històries que haurien pogut succeir, per què no, a cada una de les joies
que Domènech i Montaner ens va deixar a Reus i per donar el toc de
color o de vegades només de grisos, els magnífics dibuixos i aquarel·les
de Teresa Llorach donant vida tant a la història real com a la
inventada, fent que es desdibuixi, d'una manera magistral, la línia que
separa realitat i ficció. Un llibre magnífic i una presentació
espectacular.» Monika Escuer
El llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades ha estat remarcat com a novetat bibliogràfica i se n'ha mostrat la coberta en la cloenda de l'Any Domènech i Montaner, celebrada a Barcelona, al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau. Han assistit a l'acte les autores Teresa Llorach i Carme Puyol i una representació de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, promotors i editors de la publicació.
L'Ajuntament de Reus clou l'Any Domènech i Montaner a Reus, a la Casa Gasull (27-12-2023, dia del Centenari). Assisteix a l'acte Carme
Puyol, coautora del llibre Lluís Domènech i Montaner. Tres mirades i representants de la Cambra de la Propietat Urbana, els editors. A la foto superior: entitats i col·laboradors de l'Any; a les inferiors, una escena protagonitzada per Maria de Magrinyà de Casa Rull discutint amb Domènech i Montaner pel tema de
l'alçada de la casa Gasull que treu llum al seu estimat jardí.
Clip amb motiu de l'homenatge al traductor Joaquim Mallafrè i Gavaldà
(Reus, 2 juny 1941 - 22 febrer 2024). Lectura pública de Dublinesos, de James Joyce, organitzada per la Biblioteca del
Centre de Lectura de Reus.
Fragment de «Les germanes» Traducció de Joaquim Mallafrè Veu d'Andreu Sotorra Música tradicional irlandesa: The Lass of Aughrim
**
Vídeo «Diada de Sant Jordi: homenatge a Joaquim Mallafrè»
Sala d'Actes del Centre de Lectura, 23 d'abril del 2024.
Elisa Cardona Ollé
(Pradell de la Teixeta, 1918 - Tarragona, 1939)
Elisa/la brisa/escampa/el teu nom, diu la poeta Maria Dolors Vallverdú en un poema dedicat a la duesaigüenca l'Elisa Cardona Ollé, afusellada per Franco. Avui fa 85 anys que l'Elisa va morir en ser "pasada por las armas", segons diu l'acta de defunció, a les 5:30 h, del 22 d'abril de 1939, a la muntanya de l'Oliva a Tarragona. Tenia 21 anys i havia estat sotmesa a un consell de guerra sumaríssim, és a dir, sense poder-se defensar.
Són múltiples els espais de memòria que en recuperen i dignifiquen la memòria d'Elisa Cardona Ollé, víctima de la repressió franquista: El grup escultòric 'Dignitat' al cementiri de Tarragona; una obra de teatre; un vídeodansa multipremiat internacionament; l'exposició itinerant 'Memòria Democràtica'; l'Elisa dona nom a un espai sindical; el seu nom és a la llista de dones
afusellades pel règim franquista al Museu d'Història de Catalunya; la recorden tres poemes de Maria Dolors Vallverdú (Elisa, El teu mirar s'estanca i Venies d'un cel serè); Andreu Sotorra la recorda a la novel·la Els silencis de la boca de la Mina, capítol XV; recull la seva història el llibre Les Oblates 1939-1941: presó de dones de Tarragona, de Josep Subirats Piñana; i el llibre Memòria de les oblidades, de Tecla Martorell... L'Elisa Cardona Ollé no va tenir oportunitat de demostrar que era innocent i amb tot, la desmemòria del seu poble fa que cap in memoriam li reti reconeixement de la seva dignitat com a persona. Diu Vallverdú:
Venies d'un cel serè, envoltat de muntanyes, i tot el foc del camp t'encenia les galtes.
L'Elisa i la seva germana Marina
L'article Elisa Cardona Ollé de la Viquipèdia remet a diversos treballs de recerca sobre els afusellaments del franquisme i s'hi tracta el seu cas:
«Resident al poble de Duesaigües (Baix Camp) treballava de cambrera a l'Hotel Nacional de Tarragona. Acabada la Guerra civil amb la desfeta del Bàndol Republicà, fou denunciada i acusada sense proves convincents de tenir relació amb els fets ocorreguts el 18 de setembre de 1936 quan un escamot de les milícies de la FAI, va irrompre a l'Hotel i es va emportar l'amo Andrés Alfonso Vallespín, cinc religiosos que tenia acollits i dos clients (pare i fill) de dretes, que van aparèixer morts poques hores després a la carretera de Barcelona. Detinguda i empresonada, Elisa sempre es va declarar innocent, però fou sotmesa a un Consell de Guerra Sumaríssim i passada per les armes a la Muntanya de l'Oliva el dia 22 d'abril de 1939 a dos quarts de sis del matí, juntament amb 22 persones més.[3] La família es va assabentar de l'execució per uns veïns que van llegir la notícia al Diario Español de Tarragona.»
Després de molts anys d'obscuritat, es feia públic l'expedient del consell de guerra. Al judici sense cap mena de garantia, els suposats testimonis que assenyalaven l'Elisa eren les mateixes persones que es protegien perquè també elles podien ser 'culpables'. Assenyalaven l'Elisa perquè era la persona més vulnerable de tots els trebaballors de l'establiment. No la va defensar ningú. No ens podem imaginar el seu abandó i el desesper on va sumir-se. Ni el dia de l'afusellament ni on l'enterraven (a la fossa comuna del cementiri de Tarragona) van considerar els assassins que mereixien ser notificats a la família. Una humiliació més.
**
L'any 2017 el Parlament de Catalunya va declarar il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació. Vegeu: Llei 11/2017 del Parlament de Cataluya (DOGC núm. 7406).
Sèrie 'Dones a la història de Tarragona. Tgn Cultura, 2020
[...] En els expedients sumaris o sumaríssims s’hi recullen totes les
proves inculpatòries com els informes que es demanaven a la policia, a
la Falange o a l’alcaldia del poble. També s’hi poden trobar els
testimonis recollits, tant dels denunciants com dels que s’anaven a
cercar per ampliar informació. En l’expedient d’Elisa Cardona hi trobem
testimonis com el de Maria Mestres, que vivia a Tarragona però que era
natural de Duesaigües, que no pot afirmar ni desmentir les acusacions
que es fan contra la noia. Un altre testimoni és la d’un treballador de
l’hotel, Josep Ferré Llop, que manifesta que tots els treballadors de
l’establiment coneixien la identitat de les persones assassinades per
les milícies antifeixistes, però que ell pensa que Elisa és d’idees
«izquierdistas». MERITXELL FERRÉ BALDRICH
Pilar Poy, Maria Cardona i Josepa Assama. Sèrie: Inspiradores. La Xarxa. TAC12, març 2023
**
Grup escultòric "Dignitat" (2010) En memòria de les víctimes de la repressió franquista a Tarragona. Fossa comuna del cementiri de Tarragona.
**
**
**
Font: Museu d'Història de Catalunya
Elisa Cardona Ollé va ser una de les disset dones afusellades a
Catalunya per l'exèrcit franquista d'ocupació. Havia estat traslladada de
la presó de Pilats a la Muntanya de l'Oliva de Tarragona, amb un grup
de vint-i-dues persones.
Absent o a la vora ets com una espina clavada en el cor
Ets l'aigua sonora que parla de nit
Elisa la brisa escampa el teu nom.
II EL TEU MIRAR S'ESTANCA...
El teu mirar s'estanca abans de l'alba.
L'estrella pelegrina t'il·lumina la cara.
Una font que no plora té presonera l'alba.
III VENIES D'UN CEL SERÈ...
Venies d'un cel serè, envoltat de muntanyes, i tot el foc del camp t'encenia les galtes.
Roselles abatudes per la fúria d'Espanya.
**
Els militars li van fer un judici dels que ara es fan cada dia. A la presó de dones, on som nosaltres, diuen que ella no es va poder ni defensar. La van condemnar només entrar a la sala. Junt amb els altres. Fa quinze dies... que... —¿Què...? ¿Que què...? Parla... —es va impacientar, Pere Gabriel. —Afusellada...
ANDREU SOTORRA. Els silencis de la Boca de la Mina, cap. XV. (Barcelona:
Editorial Cruïlla, 2007, 20236a)
Teresa Llorach exposa (del 20 d'abril al 4 de maig) les aquarel·les originals del llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades' del qual és coautora, amb Carme Puyol i jo mateixa. Editat per Cambra de la Propietat Urbana de Reus, en commemoració de l'Any Domènech de Montaner, 2023.
Una inauguració molt lluïda, amb sorpreses per recordar
(llambordes a banda). Un èxit no s'improvisa. Vegeu-ho:
Fotos: cedides. Música: Idea 10. Composició
i interpretació: Gibran Alcocer. Àlbum: Idea 10, 2022 Muntatge del vídeo: Lena Paüls
N'hem vistes quatre versions en català d'aquesta obra més representada de Tennessee Williams, estrenada el 1945, i cadascuna posa l'accent en un aspecte visual. En aquesta que ha traduït i dirigit Martina Cabanas Collell s'hi enfoca on viuen i com vesteixen els protagonistes per mostrar que ja no els queda absolutament res de material —tret del vestit de mudar de la mare, això sí— que recordi el passat esplendorós d'aquesta classe alta del sud dels Estats Units, arruïnada després del crac del 29. Ara ja no valen les aparences, han de sobreviure. La matriarca (Laura Conejero, brillant) vol protegir la filla (Clara Moraleda, camaleònica) més coixa —esguerradeta, en diu— de les quatre versions que he vist. Es desespera perquè no és època de pretendents per triar i remenar els diumenges a la tarda. El fill (Roger Torns, esplèndid en mostrar la rebel·lió del personatge), que actua de presentador-narrador, porta a sopar a casa un company (David Anguera, precís al seu lloc de cobejat pretendent). La mare munta tota una coreografia i el xicot i la filla s'agraden. Però els somnis i el futur són tan fràgils com les figuretes de vidre. 9/10
Els criminals, de Ferdinand Bruckner. Traducció: Kàtia Pago
Dramatúrgia i direcció: Jordi Prat i Coll
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
L'obra Els criminals va estrenar-se el 1928 en el temps de la República de Weimar, preàmbul de l'ascens del nazisme. Es va estrenar al Teatre Romea, en temps de la República, el 1931, amb un repartiment de més de cinquanta intèrprets. I, a Madrid, la mateixa companyia catalana, tres anys després.
Ara es presenta en un marc de metateatre —"el teatre és un joc", diuen— del Teatre Nacional, amb tota la tecnologia disponible a la Sala Gran. Al primer acte s'il·luminen els cubicles on malden com en una auca els protagonistes en un ambient de vodevil popular. És en un d'aquests espais on es produeix l'assassinat per gelosia davant dels espectadors. Al segon acte la farsa del judici, per sucar-hi pa, a càrrec de tres dels grans de l'escena catalana: Lluís Soler (en el paper de jutge), Joan Carreras (interpretant l'inculpat), Maria Rodriguez Soto (en el rol l'assassina), ben agombolats per la resta de la companyia. I un final d'infart amb la baixada de les banderes nazis. Ja és prou potent i sobren els alienígenes. 9/10
Enguany es commemoren els 600 anys de la primera referència escrita d'un gegant a la ciutat i al món. La referència es troba al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, que inclou una relació dels elements municipals que van concórrer a la processó del Corpus de 1424. Entre ells, “Lo rey David ab lo Giguant”, que segons els estudiosos, és la primera referència gegantera del món, i la primera referència d’un gegant municipal, el de la ciutat de Barcelona.
Per commemorar l’aniversari, s’han preparat tot un seguit d’actes extraordinaris, exposicions i sorpreses que s’aniran descobrint al llarg de l’any. El diumenge 28 d’abril se celebrarà la Trobada Nacional de Gegants, que aplegarà un total de 230 colles geganteres a l’Arc de Triomf.
Les quatre cercaviles de la Trobada Nacional de Gegants sortiran des del Parc de la Ciutadella (passeig dels Til·lers), el Born (plaça Comercial), la ronda de Sant Pere (a l’alçada de la plaça d’Urquinaona) i el Parc de l’Estació del Nord. L’inici de la trobada a cada punt serà a les 9.00 h i a les 11.00 h les colles iniciaran les quatre desfilades. Les cercaviles es trobaran al mig del passeig de Lluís Companys, on es faran els balls de protocol i les ballades finals amb totes les colles a la vegada, al voltant de les 13.00 h, al so del grup de música Metralla.
