27 de febrer 2017

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La senyora Florentina i el seu amor Homer. Autora: Mercè Rodoreda
Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya

Obra coral de grans intèrprets. La senyora Florentina serà per sempre més l'actriu Mercè Sampietro, amb permís de l'estimada Rosa Novell que va desempolsar el 1994 aquesta obra de teatre de Rodoreda (i va portar 30.000 espectadors al teatre!) I les veïnes, inoblidables Margarida Minguillón, Teresa Urroz, Carme Callol. ¿I la minyona Zerafina? Esplèndida, Elisabet Casanovas. I Toni Sevilla, en un afinadíssim senyor Homer. No em deixo de remarcar Enric Cambray, dúctil en tres o quatre papers, irreconeixible, i la Gemma Martínez, efiçaç en dos altres. I la galeria i el jardí hiperbòlics, de Max Glaenzel. Bravo, Sergi Belbel, per dirigir aquest muntatge sense complexos. Al Teatre Nacional de Catalunya, ¿on si no? 9/10



26 de febrer 2017

EL SOMNI DE GULLIVER, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

El somni de Gulliver, basat en el text de Jonathan Swift. 
Idea, direcció i llibret: Roland Olbeter. Composició musical: 
Elena Kats-Chernin. Traducció del llibret: Rosina Nogales.
Disseny i software de control: Urbez Capablo. Enginyeria 
teatre: Simeó Ubach. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya
Només el títol —El somni de Gulliver— ens remet a un espectacle per a infants. Amb bon criteri, a la nostra sessió són ben pocs els pares que hi han portat la canalla. Allò que fa l'espectacle singular són les marionetes i altres elements automatitzats com a únics "intèrprets" en escena. Seixanta motors, dos-cents cinquanta pistons pneumàtics per moure quaranta marionetes i robots de totes mides, al servei d'una història de descoberta del món,  cantada durant seixanta minuts per veus de primera línia,  amb projeccions audiovisuals ajustades als autòmats. La idea i la direcció és de Roland Olbeter (Hannover, 1955), escenògraf i enginyer naval alemany establert a Barcelona,  que ha treballat amb La Fura dels Baus, entre molts d'altres artistes d'avantguarda. Es palpa la fredor que tanta ferralla  motoritzada produeix en l'ànim dels espectadors que no aconseguim que —a banda de valorar el treball ingent que ha calgut per fer funcionar els mecanismes— ens impressioni gaire el conjunt.  7/10



25 de febrer 2017

'REALPOLITIK', A LA SECA ESPAI BROSSA

Realpolitik Autors: Elies Barberà i Carles Fernández Giua
 Direcció: Carles Fernández Giua. La Seca Espai Brossa
¿És impossible la revolució sense violència? L'espectacle Realpolitik dona elements per argumentar la resposta.  Una sèrie de persones —vianants diversos i compradors ocasionals— són testimonis d'una bufetada a la parada del peix, en època de campanya electoral.  Qui la rep és un polític que, tocat i enfonsat, dimiteix el mateix dia de prendre possessió del càrrec. A partir d'aquest efecte, els testimonis de la bufetada creen un grup per bufetejar quan calgui els que manen. Però, la bufetada pacífica va derivant en altres formes dins del mateix grup, fins que s'adonen que per enfrontar-se al sistema són a un pas de convertir-se en un grup terrorista. Discurs social ben articulat en un espectacle agraït que invita a reflexionar. 8/10



24 de febrer 2017

'OQUES CRETINES', A LA SECA

Oques cretines, de Karl Valentin. Trad: Feliu Formosa 
Direcció: Lluïsa Mallol.  La Seca Espai Brossa
Ferran Castells, Josep Maria Mas i Blanca Pàmpols, dirigits per Lluisa Mallol, recuperen l'univers literari de  Karl Valentin, pseudònim artístic de Valentin Ludwig Fey (Munic, 1882 - 1948) en un espectacle de petit format deliciós. Una dotzena de peces breus on predomina l'enginy en els jocs de paraules i ens fan somriure per la quotidianitat absurda que posen al descobert. L'admirable versió de Feliu Formosa, fa pensar que l'obra s'ha escrit originàriament en català. 9/10

23 de febrer 2017

'LA MARE', A LA VILLARROEL

La mare. Autor: Florian Zeller. Traducció: Ernest Riera
Direcció: Andrés Lima. La Villarroel, Barcelona
La mare que ha creat el dramaturg Florian Zeller (París, 1979) és una dona malalta.  Es podria haver enfosat en una depressió a causa de la síndrome del 'niu buit' o bé per qualsevol altre detonant. En el seu deliri, considera tancat el seu cicle vital, però tot i així no s'està de fer xantatge emocional al marit i sobretot al fill amb qui manté un vincle malaltisament protector. ¿Amb quins recursos dramàtics es desenvolupa La mare? En primer lloc, per mitjà de la interpretació de la protagonista (Emma Vilarasau, el matís il·lustratiu) i el text repetit en cercle obsessiu d'escenes, en l'ambient reclòs entre dos finestrals tancats, en l'absència de claror per fer evident el pou d'angoixa on està submergida la protagonista o bé il·luminant les poques estones que —suposadament— s'adreça al fill (Òscar Castellví, versemblant), al marit (Pep Pla, eficaç sempre), a la parella del fill (Ester Cort, brillant).
La temporada passada vam veure al Teatre Romea «El pare», interpretada per Héctor Alterio, on Zeller explorava els entramats degeneratius de la malaltia d'alzheimer. Com en La mare que hem vist ara a La Villarroel,  el protagonista navegava en un mar de desconcert. El missatge ens arriba nítid en els dos casos, hi contribueixen el talent interpretatiu dels dos intèrprets i una bona direcció. Bravo! 9/10

22 de febrer 2017

'EL LLIBRE DE LA SELVA', AL TEATRE REGINA

El llibre de la selva. Sobre el relat de Rudyard Kipling. Versió:
Macià G. Olivella. Direcció de Gerard Nicasi. Jove Teatre Regina
Espectacle recomanat a partir de 3 anys.

Un musical per explicar la història de Mowgli, el petit humà que es va criar entre llops i va ser educat per una pantera i un os. Ben interpretat i ben coreografiat, música original que atrapa, vestuari magnífic, un treball ben acabat com tots els de la Companyia La Trepa. Sembla que s'ha pensat per a espectadors a partir de 5 anys, però he estat testimoni de l'interès que ha suscitat l'os Baloo en l'espectador del meu costat, de poc més de dos anys.  La versió de Macià G. Olivella aprofundeix en el respecte pel dret que tenen les persones a decidir de quina comunitat volen formar part. Potser els petits no ho han entès del tot, però alguna cosa queda quan es parla de llei natural. 8/10



21 de febrer 2017

'DYBBUK', A LA SALA BECKETT

Dybbuk. Autor: Jan Vilanova Claudín
Direcció: Pau Roca. Sala Beckett
Dybbuk és el nom d'un dimoni de la tradició jueva capaç de posseir altres éssers. L'obra parla de la identitat a partir de la biografia tortuosa de l'escriptor Romain Gary (Roman Kacew,  Vílnius, Lituània, 1914 - París, 1980). Amb el pseudònim Émile Ajar va aconseguir guanyar per segona vegada el premi Goncourt. Una síntesi biogràfica dramatúrgicament  exquisida. Bravo, Companyia Sixto Paz. Bravo, Pau Roca, per la direcció. 9/10

20 de febrer 2017

PEGGY PICKIT VEU LA CARA DE DÉU, AL MALDÀ

La Peggy Pickit veu la cara de Déu. Autor: Roland Schimmelpfennig. 
 Traducció: Anna Soler. Direcció: Moisès Maicas. El Maldà, Barcelona
La Peggy Pickit veu la cara de Déu es va estrenadar a Berlín el 2010. Podria centrar l'acció en un pis confortable de qualsevol ciutat europea. De Barcelona, per exemple. Els quatre personatges havien estudiants junts medicina i s'hi dediquen. Una de les parelles treballa aquí i ha tingut una filla, que eviten presentar als visitants. La parella visitant torna, cametes ajudeu-me, d'una etapa de voluntariat de metges sense fronteres a l'Àfrica. No tenen fills, però han abandonat allà una nena malalta de la qual es responsabilitzaven i rebien ajuda humanitària de la parella d'aquí. Tot façana. Les dues criatures absents són la metàfora del conflicte contemporani. ¿Qui decideix el seu futur? Les petites Anni i Kathie es represententen a escena per mitjà de dues nines, una d'artesanal africana, i una altra d'industrial occidental. Víctimes de totes les bufetades.  8/10