29 de maig 2017

'GENERACIÓ DE MERDA', AL TEATRE GAUDI BARCELONA


Generació de merda. Un musical amb molts “likes”
Autors: Xavier Morató (text) i Gerard Sesé (música).
Reposició i revisió: Teatre Gaudí Barcelona (TGB)
Generació de merda. Un musical amb molts 'likes'  parla dels joves (és  un dir, perquè ratllen la trentena) suposadament 'massa' ben preparats, que estan a l'atur i que tornen a viure a casa dels pares. Tòpics i no tant, radiografiant l'economia d'aquest fragment de la societat d'avui.  Música en directe i energia abassegadora a la pista del teatre Gaudí Barcelona. Un bravo per a tots i cadascun dels intèrprets! 8/10



27 de maig 2017

'DANSA DE MORT', A LA SALA MUNTANER

Dansa de mort, d'Strindberg. Versió i direcció: Jordi Casanovas. 
Sala Muntaner, Barcelona
La versió que Jordi Casanovas ha fet de l'obra Dansa de mort, d'August Strindberg (escrita el 1900), se situa dos dies abans del cop d'estat del 1981, té com a protagonista un militar esquizofrènic  colpista (interpretat per l'actor Lluís Soler) i la seva esposa (Mercè Arànega), un matrimoni malavingut que viu sense relacionar-se amb ningú en una mansió d'una illa, que esdevé símbol de la seva relació tortuosa i de l'entorn hermètic que s'han creat. Un cosí que ha estat exiliat (Carles Martínez) visita la parella, després de molts anys. Es posen al dia de les circumstàncies que els han marcat la vida, engolits per les tenebres esclatants de la bogeria. 8/10.

El duel que protagonitzen els tres va ‘in crescendo’. I un dels atractius de l'arquitectura de l'obra és que cadascun dels personatges enfila progressivament el seu enfonsament, el seu ascens i la seva caiguda definitiva. Tres interpretacions mestres que entusiasmen l'auditori. ANDREU SOTORRA, 'Dansa de mort', fragment de la crítica.






26 de maig 2017

A DUESAIGÜES, «FEM BARANA», RECITAL DE POEMES DE NATURA



¿Què és «fer barana»? És una activitat recurrent a Duesaigües (Baix Camp). Té lloc a la plaça 15 d’Agost, una antiga era de batre, d’aquí ve la seva rodonesa que la converteix en un mirador privilegiat. En aquesta plaça, s’hi conversa distesament, s’hi comenten els assumptes del poble, és un dels espais on es relacionen de forma natural les diferents generacions. Dissabte, 27 de juny, a les 12:30 h, dins la Fira Muntànyum, hi tindrà lloc el recital FEM BARANA, de poemes sobre natura, amb la barana, els trossos i els boscos d’Escornalbou  com a marc escenogràfic únic. 
Agraeixo els responsables de «Duesaigües. La Revista» aquesta iniciativa poètica que desitjo que tingui continuïtat davant d'aquesta impressionant barana o en d'altres de més recolliment que hi ha per tot el poble. De bons textos, bons rapsodes i bon públic per gaudir-nos, no en falten.




25 de maig 2017

LA SALOQUIA, HEMEROTECA DE CRÍTIQUES DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

http://lasaloquia.blogspot.com.es/
Cliqueu la imatge per accedir al blog «La Saloquia»

El blog «La Saloquia»  recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades en diversos mitjans per Andreu Sotorra, distingit amb el premi «Trajectòria» pel conjunt de l'obra com a crític literari.

A «La Saloquia» es pot fer una cerca per autor, editorial, títol, temàtica i edat recomanada. S'hi troben les crítiques publicades al Suplement de Cultura del diari AVUI i a la revista digital «Cornabou», des del 1989 fins a l'actualitat. Una activitat crítica acompanyada tots aquests anys, també de ressenyes divulgatives, al mateix diari AVUI a la columna Bibliojove d'avui; a la secció Clip de Llibres de Ràdio Estel; dins el programa Babel, de Catalunya Ràdio i  a la secció En família de la revista Time Out Barcelona.

Durant el procés de digitalització d'aquesta hemeroteca, han aparegut entre els retalls i la documentació en paper nombroses cartes i targetes, manuscrites la majoria, d'autors de literatura infantil i juvenil com Maria Aurèlia Capmany, Emili Teixidor, Maria Àngels Anglada, Gabriel Janer Manila, Joaquim Carbó, Jaume Cela, Pep Albanell, Josep Valverdú, Víctor Mora, Ponç Pons, Olga Xirinacs, Maria Dolors Alibés, Jordi Folck, Maria Lluïsa Solà, Isabel-Clara Simó, Sebastià Estradé, Aurora Díaz-Plaja, Mercè Company, Josep Lorman, Estrella Ramon, Carles Riera... d'il·lustradors  com Mercè Llimona, Mabel Piérola, Carme Solé Vendrell, Agustí Asensio, Carme Peris, Irene Bordoy, Marta Balaguer, Gemma Sales... i editors com Romà Dòria (La Galera), Gemma Lienas (Cruïlla), Elena O'Callaghan (L'Arca de Júnior - Grijalbo Mondadori), Ramon Besora (Aura), Orfeó Català (Departament Publicacions), Josep Maria Maideu (Edebé), Marta Fusté (Timun Mas)..., entre molts altres.

Crítiques del 1989 al 2005, a «La Saloquia»
Crítiques des del 2006 fins a l'actualitat al  web de l'autor



24 de maig 2017

'TEMPLERS', AL MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA


Templers.  Guerra i religió a l'Europa de les croades, una exposició divulgativa d'una de les ordes religiosomilitars més famoses de l'edat mitjana. Un recorregut molt ben seqüenciat, sobri de presentació, però  atractiu de fons.  Presenta d'una manera rigorosa els darrers estudis sobre la història dels cavallers templers, monjos i guerrers a la vegada,  i la seva presència en les Croades, objectivament, fent evident que han arribat popularitzats amb una aurèola de llegenda. Des de la fundació de l'orde del Temple el 1120 per protegir els pelegrins de Jerusalem, fins a la supressió de l'orde al concili de Viena del 1312. L'exposició remarca la importància del llegat templer —incidint en especial a l'establiment del Temple a la Corona d'Aragó— i convida el visitant a la reflexió sobre la violència per motius religiosos. 
Exposició oberta fins al 23 de juliol.

Activitats paral·leles per a tots els públics, entre les quals destaquen:

Per saber-ne més:







23 de maig 2017

'AL I OLI', AL TEATRE DEL RAVAL

Al i Oli (The Sunshine Boys), de Neil Simon
Versió i direcció: Josep Minguell.Teatre del Raval, Barcelona
El Teatre del Raval presenta Al i Oli (The Shunshine Boys), comèdia de Neil Simon (Bronx, Nova York, EUA, 1927) escrita el 1972.  Tres anys després, amb guió del mateix autor, l'obra es va portar al cinema dirigida per Herbert Ross, protagonitzada per Walter Matthau i George Burns. El 1995 Woody Allen i Peter Falk en van fer una versió per a televisió. Aquí, la dirigeix Josep Minguell que la coprotagonitza amb Mingo Ràfols. A cap dels dos actors se'ls coneix com a humoristes, però tenen el talent per fer el que vulguin. L'Al i l'Oli van ser una parella d'humoristes d'èxit. També van ser amics inseparables, però la relació es va malmetre i l'enemistat fa una dotzena d'anys que dura. Ara que són dos vells —amb fallades de memòria i el cos que ja no els respon— els contracten a través d'un agent artístic nebot de l'Oli a un programa de nostàlgia televisiva perquè representin un dels seus esquetxos més celebrats. I les desavinences emergeixen amb ferocitat. ¿Acceptaran o no acceptaran l'encàrrec? ¿Se'n sortiran airosos? El desenllaç —tal com ha de ser— una sorpresa. 8/10

21 de maig 2017

'VEN A FRAGUEL ROCK', AL TANTARANTANA

Ven a Fraguel Rock. Dramatúrgia: Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos
Direcció: Salvador S. Sánchez. Teatre Tantarantana, Barcelona
A l'escena, l'espai privat dels treballadors d'un parc d'atraccions. S'hi troben tres dones disfressades, a punt de fer un àpat i recuperar forces. Però, de sobte, salta l'espurna: algú ha assassinat un fraguel (?). Google fa el miracle i m'informa que «Fraggle Rock» va ser una sèrie infantil protagonitzada per titelles de drap anomenats« fraggles», que aquí es va poder veure a partir de 1985. La majoria del públic de la meva sessió sap què és un fraguel i canten fluixet a cor:  «Vamos a jugar / tus problemas déjalos. / Para disfrutar, / ven a Fraggle Rock...» Suposadament les tres treballadores són sospitoses d'haver perpetrat el titellicidi: Glenda,  l'Animal i l'Alegre Mariachi. La culpable serà diferent a cada sessió, segons els vots dels espectadors que hem deixat a cada urna  a l'entrada del teatre. O sigui que hem fet un veredicte abans de saber res de l'assumpte i poder prendre part per una o per una altra. Una pràctica que cal revisar, encara que sigui un joc.  7/10
  

20 de maig 2017

'CIUTAT DE VIDRE', A LA SALA BECKETT

Ciutat de vidre. Basada en la novel·la gràfica de Paul Auster (text),
David Mazzucchelli i Paul Karasik (adaptació i dibuixants)
Traducció: Joan Sellent.  Direcció: Ricard Soler i Mallol
Sala Beckett, Barcelona
L'any 1985, l'escriptor Paul Auster va escriure Ciutat de vidre (Edicions 62, traducció d'Albert Nolla), primera novel·la de la «Trilogia de Nova York», versionada en format gràfic pels dibuixants David Mazzucchelli i Paul Karasik, el 1994 (en català, a Angle Editorial, 2012). Aquesta novel·la gràfica és el referent del muntatge que Obskené presenta ara a la nova Sala Beckett. La companyia va obtenir el premi Adrià Gual 2015 amb aquest projecte. El guió —traduït per Joan Sellent— ple d'el·lipsis i fragmentat, propi dels àlbums de còmics,  resulta una mica confús. Les projeccions paral·leles a l'acció de l'escenari de dibuixos de les vinyetes en blanc i negre són un marc estètic innovador, però caldria que, a més, aportessin elements de comprensió al joc de dobles personalitats. A punt de perdre'm pels laberints de la Gran Poma. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»