17 de gener 2017

EL CAPITAL HUMANO, DE PAOLO VIRZÌ

Intérpretes: Fabrizio Bentivoglio, Valeria Bruni Tedeschi, 
Valeria Golino, Matilde Gioli, Guglielmo Pinelli, 
Fabrizio Gifuni, Gigio Alberti.

La mort d'un ciclista a la pel·lícula francoitaliana El capital humano, dirigida per Paolo Virzì el 2013, és l'esdeveniment dramàtic que fa de motor per parlar de personatges i situacions deutores del daltabaix econòmic que ha esquitxat a tothom la darrera dècada. Hi ha un esclatant joc de miralls de dues classes socials que coincideixen per l'enamorament (en estat de decadència en començar l'acció) del noi i la noia de dues famílies, una de milionària immersa en un món dominat per especuladors, i una altra de treballadors autònoms amb el pare al capdavant, un home patètic que arrisca el seu migrat patrimoni enlluernat per suposats beneficis. Tothom és culpable en aquesta història coral, però l'autor atenua la contundència del càstig a causa de la crua realitat (mal de molts...). Un faula sobre l'avarícia. 8/10



16 de gener 2017

MONÒLEG 'MAL MARTÍNEZ: HUMOR I HÒSTIES'

Mal Martínez: humor i hòsties, de Marc Martínez.
Teatre Regina, Barcelona
Marc Martínez prorroga el monòleg Mal Martínez: humor i hòsties i passa del Teatre del Raval al Teatre Regina, de Gràcia (els dijous). Vegeu el comentari de l'estrena:
L'actor Marc Martínez (Barcelona, 1966) se sent com a casa al Teatre del Raval, damunt el qual hi havia l'escola on va anar de petit.  L'espectacle Mal Martínez: humor i hòsties que ara hi presenta en format monòleg respira veritat pels quatre costats. Al Marc, Marquitos,  l'hem anat seguint i veient créixer com a actor des d'aquell fantàstic i potent musical Tira't de la moto, del 1988, i ens deixa bocabadats en cada nova sèrie i en cada nou espectacle on participa. En aquest monòleg parla d'ell, radiografia la seva família i  l'ambient de carrer del barri del Raval de Barcelona. Explica amb un humor tendríssim els fets quotidians que l'han marcat i ho combina amb cançons seves. Hi surt la perruqueria de la mare on ell va rentar més d'un cap,  la societat que formaven amb el seu germà d'infants per entretenir les visites familiars i obtenir-ne uns calerons, els atracadors de dia i de nit del barri, la primera noieta que va despertar-li el desig sexual, els jocs de metges amb les cosines i tot l'univers viscut al terrat de la infància d'aquest amo i senyor, líder de l'escenari per primer cop en cinquanta anys, diu. Marc Martínez ens ha tornat a guanyar el cor.  No ens estranya que ja prorrogui, de moment, fins a finals de gener. I que ja tingui gira a l'agenda. S'ho val, aquesta delícia. 10/10





'LA TAVERNA DELS BUFONS', AL TEATRE ROMEA

La taverna dels bufons. Autors: Martí Torras Mayneris i Denise Duncan. 
Traducció: Joan Sellent. Direcció: Martí Torras Mayneris. Teatre Romea
Dos bufons de llarga trajectòria — William Kempe i Robert Armin— han fet riure als espectadors amb el seu bon ofici i les paraules de Shakespeare. Ara són ànimes en pena divagant en una taverna de mala mort mentre esperen el reconeixement que només pot proporcionar-los l'autor. I l'autor arriba, però d'incògnit.  Hem de suposar que el que diuen els dos còmics i els fragments de diverses obres shakespearianes que intercalen en el  discurs haurien de fer entendre al públic el seu passat il·lustre. Sembla que sigui aquest l'objectiu, fins que al final el reblin amb interpretacions de textos dramàtics d'alt voltatge. Doncs, no. Hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar. Potser el dia de la meva sessió els intèrprets no estaven a to, però diria que els admiradíssims actorassos Joan Pera, Carles Canut i  Dafnis Balduz diuen un text en el qual no creuen. El que m'ha deixat més bon gust d'aquest espectacle ha estat el grup musical Els berros de la cort (Jordi Batallé, Gavin Buckley, Elda Daunis, Marc Daunis, Xus Jiménez), tot i que poc travat en l'acció.  7/10


15 de gener 2017

AUDIOLLIBRES (QUE LLEGEIXI RITA)

Els audiollibres són un recurs més per apropar-los a la literatura.  És un suport ideal per a viatges, per persones que treballen a casa, per les que tenen problemes de visió. No hi ha mercat, encara, però, temps al temps. Vegeu-ne els avenços en aquest terreny, segons informa el Suplement tardor-hivern 2016 de «Cornabou. Revista digital de Literatura Infantil i Juvenil»:
Els audiollibres en català que fins ara es trobaven en plataformes digitals, acaben de fer el salt a les llibreries. La productora Audiomol té un catàleg que supera els 130 títols. A partir d'ara, però, l'editorial Seebook, mitjançant un acord amb la mateixa editorial Audiomol i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en fa una distribució a les llibreries.
La novetat és que el lector-oient no ha d'adquirir el llibre en qüestió sinó que el pot escoltar a través del mòbil, en streaming, només adquirint la targeta corresponent en una de les llibreries i activant un codi únic, en QR o alfanumèric.
Al marge d'aquesta comoditat, també es poden continuar descarregant com fins ara els audiollibres en MP3 o M4B, ja sigui des d'una tauleta o un ordinador, sempre sense cap necessitat d'instal·lar cap mena d'app suplementària, i també, esclar, se'n pot adquirir el CD. El lector-oient decideix.
Les productores Audiomol i Seebook han incorporat en aquest nou mètode audiollibres de clàssics com El petit príncep, Els contes d'Andersen, Les aventures de Tom Sawyer, Tres homes dins d’una barca o Les aventures de Pinotxo.

I també obres d'autors contemporanis, entre d'altres:
Babushka, David Nel·lo
Canelons freds, Anna Manso
El club de la cistella, Àngel Burgas
Els silencis de la Boca de la Mina, Andreu Sotorra
En Caratallada i els altres, Jaume Copons
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge, Jordi Sierra i Fabra
La guerra de l'avi, Jaume Burguell
La mà negra, Jaume Copons
L’anticlub, Àngel Burgas
La visita de la Dama, Jaume Cela
L’esquelet de la balena, David Cirici
Memorial de Tabarka, Ponç Pons
No hi ha petons per als fantasmes, Maria Carme Roca
Què farem, què direm?, Pep Coll
Quin sidral de campament, Pasqual Alapont
Un estiu amb l’Anna, Núria Pradas
Un haiku per a l’Alícia, Francesc Miralles
Ullals, Sebastià Roig i Salvador Macip




14 de gener 2017

REMENO PARAULES, EN LÍNIA

Remeno paraules 
25 proses poètiques il·lustrades

http://issuu.com/lenapauls/docs/proses_poetiques_paginat?e=24165857/35594665

Els pintors i fotògrafs còmplices entusiastes del projecte són
Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián Azul, Antonieta Codina,
Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Josep Masanés,
Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó,
Cori Torroja i Fina Veciana.

L'aquarel·la de la coberta (El vestit negre)
és de Joan Tharrats. El pròleg és d'Eduard López


SVETLANA ALEKSIÉVITX: "QUÈ ÉS LITERATURA, AVUI?"

Fotografia: © Fabián Azul
Què és literatura, avui? Qui pot respondre a aquesta pregunta? Vivim molt més ràpidament que abans. El contingut fa miques la forma. La trenca i la modifica. Tot vessa per damunt les vores: la música, la pintura i, en el document, la paraula n’escapa dels límits. No hi ha fronteres entre fets i ficció, tots dos se solapen. Els testimonis no són imparcials. Quan conta una història, la persona crea, lluita amb el temps, com l’escultor amb el marbre. És un actor i un creador.

SVETLANA ALEKSIÉVITX. 
Discurs d’acceptació del Premi Nobel
(Traducció: Marta Rebón)

13 de gener 2017

EL LLENTISCLE


El llentiscle (Pistacia lentiscus), anomenat també mata,  és un arbust de dimensions considerables que creix salvatge als boscos d'Escornalbou. Tret de l'estiu, en qualsevol passejada, tornem  a casa amb un bon feix d'aquesta planta que aguanta força temps en ambients tancats. Me n'agrada la disposició del brancatge, la fulla petita, perenne, de color verd fosc. I millor, encara si en collim amb els fruits, unes baies menudes que van del verd fins al negre, quan són madures. Fa una olor fresca, astringent. Me'n va fer adonar la Maria Montserrat Ros, que n'acostumava a tenir un feix en un gran gerro a la perruqueria del carrer de la Font a Duesaigües.
No sé si la Maria Montserrat sabia que la principal utilitat del llentiscle prové de l'extracció de la seva resina aromàtica —el màstic—, la qual és fa servir com a vernís, ciment dental i com a goma de mastegar per refrescar l'alè. M'informo que és una planta molt resistent, ideal per jardins de secà com el nostre. Aquesta primavera intentaré arrelar-ne uns quants brots.

Vegeu-ne el vídeo de «Menuda Natura» (Gràcies, Manuel Casanova)



Sempre hi ha un llibre obert
a totes les mirades: la natura. 

JEAN-JACQUES ROUSSEAU

11 de gener 2017

LA FAMILLE BÉLIER, d'ÉRIC LARTIGAU


La família Bélier, comèdia dramàtica francesa de 2014, dirigida per Éric Lartigau (París, 1964). El tema universal dels fills adolescents que volen del niu s'inscriu en aquesta pel·lícula en un context singular, tractat amb naturalitat. A cals Bélier tots són sords, tret de la Paula (interpretada per Louane Emera), la filla de 16 anys. La noia fa d’intèrpret als seus pares (fantàsticament versemblants, François Damiens i Karine Viard) i al germà  (Ilian Bergala) de les qüestions del dia a dia, fa els tractes amb el veterinari, el metge, amb la clientela de la parada que tenen al mercal local. Paula és feliç així, i a tots els va prou bé, fins i tot es presenten a les eleccions municipals, amb el pare al capdavant. El fet que el professor de música de l’institut (entusiasta Eric Elmosnino) descobreixi les qualitat de la noia per al cant trasbalsa la vida de la noia que es prepara d’amagat un concurs de Radio France. Amb molta recança s’anirà allunyant dels pares, l’espera una escola a París i el pas cap a la vida adulta. Una pel·lícula amb troballes que aporten valor al conjunt, com per exemple l’admiració del professor pel músic i cantant Michel Sardou, que ens regala delicioses versions de les cançons Je vais t'aimer, Je voleLa Java de Broadway i La Maladie d'amour. 9/10