11 de novembre 2009

Dimitri o la llibertat

Joan de Déu Prats. Dimitri. Il·lustracions de Rebeca Luciani. Baula. Barcelona, 2009. Lectors a partir de 6 anys.

Aquest esplèndid àlbum il·lustrat concreta la història del titella Dimitri des de l'inici del procés de la seva personificació. Narrada en tercera persona, els autors no fan concessions a la comprensió dels lectors menuts. El text aprofundeix en el misteri de les paraules ajustades i precises recollides per la sàvia abstracció de les il·lustracions.
El protagonista s'adona del naixement de les emocions i es trasbalsa. Fins aquell moment gloriós, el temps del titella transcorria entre la foscor del bagul i la llum de les bombetes dels camerinos, sempre amb la mirada buida, sense expressió d'emocions i de sentiments. I, sobretot, amb la indiferència del titellaire, la cara del qual no té cabuda en les potents composicions visuals de Rebeca Luciani, com si la il·lustradora se'n vengés pel fet que aquest personatge ni tan sols actuï com a pare (com ho hauria fet Geppetto, el fuster de Pinotxo) sinó que només utilitzi Dimitri com una eina de treball.
Amb la descoberta del jo, Dimitri comença a ser conscient de la seva situació opressiva i assistim, làmina rere làmina, a la seva transformació. Aprèn a bellugar-se sol i n'explora les possibilitats. Se li desperten les ganes de coneixement. Aprèn el valor de l'aprenentatge que el portarà a la llibertat. I, és clar, per afirmar-se caldrà que es rebel·li. I ¿quina pot ser la rebel·lió d'un titella? Deixar de fer el que li manen els fils del manipulador. Mentre s'adreça a una ciutat plena de colors i cap a un horitzó obert, el text de Joan de Déu Prats insinua la incertesa del seu futur. A la ciutat aprendrà a sociabilitzar-se i aprendrà de les renúncies que aquest complicat art comporta.
La simbologia dels colors accentua l'evolució de Dimitri, situant els lectors com a eEnllaçspectadors de primers plans opressius, imposants, en les làmines inicials. Un repertori de granats o bordeus amb un treball acurat de la simbologia del color de la sang: el temperament vital, la revolució, l'acció, la força vigorosa, l'impuls. Tanda de vermells que barrejats amb el negre suggereixen dolor, evoquen del mal, l'afany de domini i la tirania del titellaire, a la vegada que desperten en paral·lel l'anhel d'expansió, d'autoconfiança i de saviesa del titella. Però també hi ha un repertori de verds esperançats en els plans panoràmics sobre els camps i els espais oberts, i el predomini d'imprimacions ocres a la ciutat com a espai de acolliment i convivència, i, encara, el blau alliberador del mar al fons. Tots plegats interpreten la seqüència de les emocions del protagonista.