(La Maria M. és la quarta de l'esquerra, amb brusa blanca.Berenar de final de curs 1986-87, del seu grup de català.)
A la Maria M. li agrada l'estiu perquè és molt fredolica, diu. Però, tant si fa calor com si fa fred, és una persona activa. I, sobretot, bona amiga. Contactar amb ella m'aporta energia positiva. Sempre veu el costat bo de les coses. De la rosa no veu les punxes. Sap que hi són, però no s'esvera, simplement agafa la tija amb compte. I, així, amb tot. Per exemple, és una bona i assídua lectora i va llegir Les veus del Pamano quan es va publicar i, ara, a la minisèrie de TV3 hi veu aspectes no polits (diu, per exemple, que "el fill adoptat em va semblar que sorgia com un rovelló, de sobte, i com una ombra."), però valora que la gent que no l'ha llegida sàpiga que existeix la novel·la a partir de la minisèrie.
La Maria M. exerceix d'àvia, és una cuinera creativa i dedica força temps a la casa i a la família. Però, malgrat tot, ni en les èpoques de més lligament a casa, ha descuidat l'activitat intel·lectual. Sempre ha trobat estona per llegir, per anar al teatre, per reunir-se regularment amb un grup d'amigues, per anar de visita. Va assistir a classes de llengua i literatura catalanes durant uns quants anys. Després, va interesssar-se per la informàtica, i n'ha acabat tenint uns coneixements com a usuària més que acceptables. I, per postres, tot ho fa bé, a consciència. El seu tarannà es troba a l'altre extrem de la superficialitat. Ara s'ha apuntat al club de lectura del Club Sant Jordi, de Reus per compartir l'experiència de llegir. I, aneu a saber en tot el que deu estar embolicada ara mateix, sense jo saber-ho! Ara que, la Maria M. té una assignatura pendent: les hortènsies. Però em sembla que no passarà de conrear cactus, que viuen sols. Ningú no és perfecte!