20 de novembre 2009

SEBASTIÀ R. I LA CRISI DEL PA AMB TOMÀQUET

Tomacons de penjar conreats per Sebastià R. Foto: © Paüls
Un bon pa amb tomàquet aviat serà una menja de sibarites. Costa de trobar un pa de pagès de bona qualitat, que no sigui una goma; I, sobretot, costa de trobar tomàquets madurs que no facin suc, que tinguin gust i que no es resisteixin a sucar el pa.
Els tomacons de penjar de la foto ens els va regalar el Sebastià R., de Duesaigües. Són uns tomàquets petits, olorosos, de gust dolç. El Sebastià fa la collita a l'estiu i els penja en un rebost fresc i sec, per tal de tenir-ne tot l'hivern. És un tomàquet que es conserva molt bé i és excel·lent per sucar el pa. Només amb un tomàquet podem sucar-ne tres llesques pel cap baix. En acabar de refregar-lo tant per la molla com per la crosta, ens quedarà als dits la pell, finíssima, transparent. Després, hi afegirem un rajolí d'oli d'oliva verge extra i uns granets de sal (no són imprescindibles). El pa amb tomàquet té els antecedents en la cuina de l'aprofitament: per tal de fer menjable el pa de dies. Per això el pa cal que sigui lleugerament dur. I, si n'és bastant, suquem les dues bandes, tot i que només amanim la de damunt.
Josep Pla al llibre El que hem menjat quan parla del pa amb tomàquet recorda que "la cuina és un dels fenòmens més decisius de la cultura i la civilització." I, l'escriptor Josep Vallderdú, s'hi apunta quan recomana menjar el pa amb tomàquet amb forquilla i ganivet, per dignificar-lo.
El Sebastià R. assegura que la temporada que ve ja no collirà més tomacons de penjar. Que ja no treballarà l'hort, diu. No sé si creure-m'ho. No m'ho vull creure.