24 de novembre 2009

Vagó cosmopolita

Trajecte en tren de Reus a BCN en un dia feiner. Assegudes davant nostre al Catalunya Express, hi tenim dues noies que parlen alemany. Darrera, aclofats en els seients, hi ha dos nois de pell negra mig endormiscats que porten una gorra amb la visera tan gran que els tapa el rostre. A l'altra banda del passadís, en tot el que ens allarga la vista, hi ha asseguts homes xinesos de mitjana edat, tots emmotxillats que, abans d'asseure's, han estat avaluant en quin dels vagons es deu trobar el revisor, per si es podien estalviar de pagar. A Tarragona, pugen dues parelles sud-americanes arrossegant unes maletes descomunals que no podem fer córrer pels passadissos i es queden al transpontí. També s'incorporen al vagó dos nois de pell negra altíssims —possiblement són atletes per les bosses d'esport que duen— i que, de moment, ocupen dos seients, però de seguida obren els dos de davant que van buits i hi instal·len les extremitats, i encara els surten els peus pel braç del seient cap al passadís. Passat Torredembarra tothom s'ha acomodat com ha pogut. I, qui més qui menys, ens anem ensopint a causa de la calefacció massa elevada. Hi ha un cert silenci, només trencat per la xerrameca imparable, i a més volum del normal, de les noies alemanyes. Entra de sobte el revisor. Només ens movem l'A. i jo. Ningú més li fa cas perquè, potser, no l'han vist entrar. L'home s'atura a la porta, agafa aire, i diu a plens pulmons, en una declamació d'actor anglès: "Tickets, please!" Commoció. Tot el passatge es desperta en sec. Comença la funció.