Entrada inusual, aquest migdia, al Teatre Poliorama per veure La màgia dels Ki-Kids. Al hall hi ha uns quants personatges mediàtics que assisteixen a la funció d'estrena acompanyats de la fillada menuda. No hi ha programa de mà i els ventalls màgics es reserven per a la canalla. No ens toca la fila de premsa —generalment la sis o la set—, sinó la tercera.
La màgia dels Ki-Kids és una idea original de Roser Pujol i signa el guió Àngel Llàcer. L'espectacle comença amb la presentació de la ludoteca, a càrrec del seu responsable, Mr. K. Després presenta la girafa, una companya muda i servicial. Els dos intèrprets que fan de protagonistes joves, Kio i Kia, intenten fer tornar la Pekas, l'amiga comuna que viu a la lluna. La Kia parla en anglès i la representació amb format de musical pren de seguida l'aire de lliçó. De classe d'anglès per a principiants i de lliçó d'urbanitat a base de tòpics. Però, tot i així, l'obra està ben interpretada, els tres actors i les dues actrius canten amb força correcció i les lletres de les cançons s'entenen. Els espectadors, avui, no hem pogut demanar res més.
La màgia dels Ki-Kids és una idea original de Roser Pujol i signa el guió Àngel Llàcer. L'espectacle comença amb la presentació de la ludoteca, a càrrec del seu responsable, Mr. K. Després presenta la girafa, una companya muda i servicial. Els dos intèrprets que fan de protagonistes joves, Kio i Kia, intenten fer tornar la Pekas, l'amiga comuna que viu a la lluna. La Kia parla en anglès i la representació amb format de musical pren de seguida l'aire de lliçó. De classe d'anglès per a principiants i de lliçó d'urbanitat a base de tòpics. Però, tot i així, l'obra està ben interpretada, els tres actors i les dues actrius canten amb força correcció i les lletres de les cançons s'entenen. Els espectadors, avui, no hem pogut demanar res més.