25 de gener 2010

La ceba



La recerca ha començat perquè la xeflera de l'àtic de BCN té els primers pugons de la temporada en un lluc nou. No trobava la informació que em semblava haver desat sobre la ceba com a reductora de pugons. El cas és que, buscant aquesta informació, n'he renovat d'altres que fan de bon d'actualitzar, com ara les següents:
Propietats medicinals de la ceba: És diürètica, antisèptica, bèquica, expectorant, laxant, estimulant, aperitiva i digestiva. I, sobretot, rebaixa la tensió arterial. Per tal que tingui acció hipotensora és indispensable menjar-la crua. Vegeu-ne altres propietats a Botanical - on line. Hi ha diversos aforismes de la medicina popular que elogien les virtuts de la ceba, com aquest: «A on entra la ceba no entra el doctor.»
La ceba no té bona consideració: Vegem aquesta locució: Qui no té un all, té una ceba, és a dir, que qui no té un mal en té un altre. D'altra banda, trobo a l'Alcover-Moll que ensenyar la ceba, es diu quan surt un tros de camisa o una altra peça de vestit interior que es mostra per una obertura indiscreta dels pantalons. «Li surt la ceba» o «ensenya la ceba». «¿Dius que és mestre? ¿I què ha d'ensenyar? Si no és que ensenyi la ceba...»: es diu d'un mestre que consideren incompetent (a la Segarra i l'Urgell).
Joc d'arrencar cebes: És el nom d'un joc infantil. Els jugadors s'asseuen a terra, un a la falda de l'altre en cadena, i agafen per la cintura el jugador de davant. Formen així el forc de cebes. El jugador que para es posa dret de cara al forc de cebes i n'intenta arrencar una. Agafa les mans del primer jugador assegut a terra i estira fort per arrencar-lo de les mans del que té darrere. Quan ho aconsegueix, el jugador arrencat ajuda a arrencar cebes. El joc s'acaba quan ja no queden cebes per arrencar.

Per fi, recupero la informació que havia perdut. És aquesta:
La ceba redueix els pugons: Hem de fer una infusió amb la closca de dues o tres cebes en un litre d'aigua. La deixem reposar tapada durant vint-i-quatre hores. Ruixem la planta afectada. Però, ai, llegeixo que no mata els pugons. Sembla que els pugons se'n van. ¿On? A rosegar una altra planta!