 |
| Olives arbequines. Foto: ©Antonieta Codina |
 |
Dibuix d'una branca d'oliver
© Adrià Ciurana Mauri |
Pertanyem a la cultura de l'oli d'oliva i aquest és l'element que diferencia la dieta meditèrrània de la resta. Al MUSEU DE L'AVI de Duesaigües hi ha representada bona part de la història del conreu de l'oliver i de l'elaboració de l'oli d'oliva de la comarca del Baix Camp. Hi ha eines per a les feines al camp, atuells per emmagatzemar l'oli (setrills, gerres, càntirs, embuts, mesures), i, a més, estris per a l'enllumenat amb oli (llànties, llumeneres, llums de ganxo.)
L'OLIVER. Al terme de Duesaigües es conrea tradicionalment de secà, tot i que, en l'actualitat, el reg estratègic (juliol i setembre) pel sistema de gota a gota, n'assegura la producció en anyades eixutes. Aquí els olivers viuen en terrenys pedregosos, en replans minúsculs als vessants de les muntanyes aconseguits amb marges de pedra o en bancals enfilats barrancs amunt. Són arbres rústecs, d'alçària i capçada mitjana. L'any de les grans glaçades, el 1956, es van tallar arran de terra els troncs dels olivers. Els rebrots que van sortir del peu de la soca van regenerar els arbres, dels quals surt oli que es comercialitza ara amb la DO Siurana. Siurana va ser el darrer emplaçament àrab a Catalunya. Precisament van ser els àrabs els que van plantar al Baix Camp els primers oliverars, hi van instaurar les tècniques de conreu, les tècniques d'obtenció de l'oli, la fabricació de les grans gerres per emmagatzemar-lo, els usos culinaris i medicinals que encara són vigents.
L'ARBEQUINA. La majoria d'olivers del terme de Duesaigües són d'oliva arbequina, una varietat petita de la qual s'extreu un oli fi, de gust suaument fruitat. Aquesta oliva té unes tonalitats de color que van del verd groc al negre quan maduren del tot, cap a finals d'hivern, passant pel ocre vermell i vermell violaci. També hi ha el costum de collir-ne de verdes per a l'ús de taula: adobades per aperitius i amanides.
Gerra per a oli, setrills, càntir, rasclet de munyir olives. MUSEU DE L'AVI, de Duesaigües. Foto: © Montse Francisco
PRÀCTIQUES DE CONREU. Les feines habituals són les llaurades, l'adobat, el tractament antiparàsits, l'esporgada (amb estisores i xerrac), i la collita. La collita al terme de Duesaigües es fa, majoritàriament, manual, tot i que en alguns trossos que l'accés ho fa possible, es fa mecanitzada per vibració efectuada a la soca, sobre teles que recullen els fruits. Per a la collita manual, es folra amb borrasses el terra per sota de la copa i es fan caure pentinant, munyint o escarrant els ramells plens d'olives amb el rasclet, raspa o sarpa (vegeu-ne foto.) Les olives es recullen de les borrasses i es porten al trull o molí (vegeu-ne foto) en sacs per moldre-les i extreure'n oli.
A la foto: premsa d'oli en miniatura. En primer terme les moles còniques de pedra que baten la pasta. A la dreta, la pasta dipositada en sostres enmig de cofins o esportins d'espart és premuda per la premsa. L'escala, banc o cavall de fusta. A terra al fons, es pot veure una pica o basseta de decantació. MUSEU DE L'AVI, de Duesaigües. Foto: ©Paüls |
| Oli nou. Foto: © Paüls |
Agraeixo les aportacions dels informadors: Montserrat G., Joan N. de cal Trillana, Jordi R. i Jaume R. de ca la Perpètua, Joan T. de cal Faio, entre d'altres. Agraeixo a Montserrat Francisco les fotografies i a Adrià Ciurana Mauri el dibuix. També faig constar el meu reconeixement a Jordi Rabascall per les facilitats a accedir a les peces del MUSEU DE L'AVI de Duesaigües.