20 d’abril 2010

Tirant lo Blanc, capítol CXXVII




© Manel Boix. Il·lustració de Tirant lo Blanc per a Edicions Bromera, d'Alzira.






Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava.

—Digau-me, Tirant— dix la Princesa—: si Déu vos lleixe obtenir lo que desitjau, dieu-me qui és la senyora qui tant de mal vos va passar, que si en cosa neguna vos hi poré ajudar ho faré de molt bona voluntat, car molt me tarda de saber-ho.
Tirant posà la mà en la mànega e tragué l'espill e dix:
—Senyora, la imatge que hi veureu me pot donar mort o vida. Mane-li vostra altesa que em prenga a mercé.
La Princesa pres prestament l'espill e ab cuitats passos se n'entrà dins la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, e no hi veu res sinó la sua cara. Llavors ella hagué plena notícia que per ella se faïa la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir una dama d'amors.

JOANOT MARTORELL. Tirant lo Blanc

Així és com comença el capítol CXXVII de Tirant lo Blanc, amb la declaració d'amor del cavaller Tirant lo Blanc a la princesa Carmesina. El protagonista demostra que és, també, un estratega en qüestions amoroses, tal com ho és al camp de batalla. Enguany es commemora el 600 aniversari del naixement (any incert) de Joanot Martorell (Gandia, 1410?—València 1468), l'autor de la novel·la catalana de gènere cavalleresc coneguda universalment.

Vegeu aquí l'incunable de Tirant lo Blanc conservat a Nova York, a la Hispanic Society of America