21 de maig 2010

Marburg, 50 anys de pors

Foto: © David Ruano

La Sala Petita del TNC estrena Marburg, un espectacle de durada considerable (3 hores), que crea un alt nivell d'expectatives pel text de Guillem Clua, dramaturg i guionista de cinema i televisió, l'obra del qual es caracteritza per la densitat; pels actors i les actrius que hi intervenen i per la direcció de l'espectacle a càrrec de Rafel Duran, de qui hem anat seguint l'evolució, des del 1993, que va dirigir La nit abans dels boscos de Koltès al desaparegut Malic, fins a la inoblidable adaptació de Mort de dama de Llorenç Villalonga, de fa dues temporades.
A Marburg s'hi desenvolupen quatre històries que transcorren en quatre èpoques diferents en quatre poblacions que comparteixen el nom. Els quatre relats tenen un fons comú: la por al sofriment per malaltia.
Marburg, Alemanya. 1967: Un virus letal desconegut va arribar a través d'uns micos ugandesos. D'aquest fet històric sorgeix la història d'aquesta parella en crisi que treballa en uns laboratoris. Ivan Benet i Victòria Pagès, fan unes interpretacions eficaces, sense sorpreses.
Llac Marburg, Estats Units. 1981: L'Alzheimer. És una història que es resol al quadre de la història d'Austràlia, el 2010. L'actriu Fina Rius hi fa un monòleg brillant i l'actriu Vicky Peña hi broda la intervenció, sobretot en l'escena que fa de vella penedida d'haver-se avergonyit del fill gai.
Marburg, Sud-àfrica. 1999: La por de l'efecte 2000. En una església de la missió on, suposadament, la imatge de fusta del Crist plora sang. Ben definits tant el reverend (Santi Pons) que n'ha de donar fe com la religiosa (Carol Muakuku), que l'atén.
Marburg. Austràlia. 2010: A la dècada dels 80 el condó protegia la vida de la mort a causa del virus de la SIDA. Trenta anys després, el jove protagonista d'aquesta història li ha perdut el respecte. Energia escènica i credibilitat dels actors Eduard Farelo i Ferran Vilajosana.
L'art i l'ofici del dramaturg fan esforços per tal que no es vegin les costures de com s'interrelacionen les quatre parts. Així, el reverend protagonista del Marburg de Sud-àfrica és el reverend encomanat de confortar el moribund alemany; el meteoròleg d'Austràlia és el fill desaparegut de la família furgesa de Pennsilvània, etc. Al meu parer, un treball de síntesi afavoriria el conjunt. Amb tot, les expectatives amb què hem arribat a les grades de la Sala Petita del TNC s'han acomplert.