30 de juliol 2010

LENA


 Lena, Jordi Coca. Edicions 62, 2002 
Portada de la novel·la



"Lena és un hipocorístic per afèresi de Magdalena."
Quan algú em pregunta pel nom de fonts, no dono aquesta informació, és clar. Només faltaria que anés fent de sàvia explicant el poc que sé. Dic que és la reducció de Magdalena. Tant és que em diguin Magda, Lena o el nom sencer.
Els noms hipocorístics s'usen amb intenció afectuosa, com per exemple un diminutiu: Maria> Mariona, Carme> Carmina. Ara bé, el terme hipocorístic al·ludeix, en especial, als escurçaments dels noms propis en usos informals o familiars.
La forma d'escurçament tradicional en català és la que es fa per afèresi, és a dir, suprimint sons inicials del nom: Joaquim> Quim, Concepció> Ció,   Elisabet> Bet, Cristina> Tina, Francesc> Cesc,  Baptista> Tista, Bonaventura> Ventura, Teodora> Dora, Paulina> Lina, Miquel> Quel, Antoni> Toni, Meritxell> Txell, Magdalena> Lena.
També s'escurcen els noms fent altres modificacions, com ara contracció de les síl·labes finals: Margarida> Guida, Eulàlia> Laia, Gabriel > Biel, Misericòrdia> Coia.
O bé reduplicacions de sons:  Josep> Pep, Caterina> Nina, Francisco> Quico.
També és tradicional l'escurçament per síncope, és a dir, suprimint alguns sons del mig: Magdalena> Malena, Maria Isabel> Maribel,  Josep> Jep, Joan> Jan.
Per influència del castellà, també són corrents els hipocorístics obtinguts per apòcope, és a dir, suprimint alguns sons finals del nom: Magdalena> Magda, Montserrat> Montse, Nativitat> Nati, Trinitat> Trini, Alexandre> Àlex, Xavier> Xavi, Maria> Mari.
Per tant, Magda i/o Lena. Però sembla que només ho entenguin els més propers i els veïns de Duesaigües. Fora d'ells no ho entén ningú. No hi ha res a fer. Quan giro cua, tornen a dir-me Elena.

Je est un autre.
ARTHUR RIMBAUD