18 de setembre 2010

PETER PAN: CATACRAC

Cartell de la pel·lícula de Disney

Migdia de dissabte, amb carrers netíssims després de la pluja d'aquesta nit. Encara hi ha núvols amenaçants i, potser per això, les famílies han decidit arraulir-se en un teatre i no anar a passejar la canalla.  Molts han triat el Teatre Guasch que obre la temporada 2010-2011 amb un clàssic: Peter Pan, amb producció de la Companyia Catacrac Teatre. Hi ha les localitats exhaurides, però tenim lloc reservat. Hi ha una gran expectació a la platea. Una nena de davant meu afirma que és la fada Campaneta i "tu, mare, ets la Wendy." Se saben la trama i les cançons de la pel·lícula de Disney. A l'escenari un llençol barroerament pintat em fa malfiar de la qualitat d'allò que veurem. I comença l'espectacle.
Els quatre personatges van vestits com en la pel·lícula de Disney i els petits els reconeixen. De seguida els intèrprets es posen a la butxaca els pares i la fillada. L'assumpte comença in media res: Peter Pan ha tornat a les golfes de la Wendy a buscar una espasa que s'hi ha deixat, va esverat perquè el capità Garfi ha tornat a l'illa de Mai Més. Proposen que la platea actuï com si fóssim els Nens Perduts i demanen que ajudem a salvar la Campaneta. El desenvolupament s'aguanta amb fil trencadís, amb dues cançonetes, molt de bellugueix, llençols que es desplomem, text guionat sense gràcia, frases-coixí de farciment en castellà. Hem vist i sentit tot allò que no ha de ser un teatre familiar digne. Més valia anar a passejar i gaudir veient córrer els núvols.