L'escola secreta de la Nasrin. Una història real de l'Afganistan
Autora del text i de les il·lustracions: Jeanette Winter.
Traductora: Susana Tornero. Editorial Joventut, 2010
Traductora: Susana Tornero. Editorial Joventut, 2010
A partir de 6 anys
Aquest àlbum il·lustrat és un encàrrec de l'organització Global Fund For Children. Van demanar a l'autora que escrigués un relat basat en la història real de les escoles clandestines de nenes a l'Afganistan durant el règim talibà (1996-2001.) El nom de la protagonista, Nasrin, no es correspon a cap nena en concret, però pot ser qualsevol de les petites i de les mares, àvies o tietes que per llei tenien prohibit sortir de casa sense la companyia d'un home de la família. Les dones durant el control talibà tenien prohibit anar a l'escola, a la universitat i a treballar fora de casa, encara que portessin la humiliant burca (peça de roba que els cobria tot el cos i els obligava a veure el món a través d'una reixeta brodada a l'altura dels ulls.) En una població esporuguida, les dones estaven més menyspreades i aïllades, encara.
L'àvia de la petita Nasrin és qui explica els fets. Vivia amb el fill, la jove i la Nasrim a Herat, una ciutat mil·lenària de l'Afganistan que havia estat centre cultural. Un dia uns homes es van emportar el seu fill i les dones de la casa, sense poder sortir al carrer, van esperar-lo desconsolades. La jove es va posar la burca i va sortir a buscar-lo i tampoc va tornar a casa. La Nasrin emmudeix de tristor. L'àvia sap que hi ha una escola secreta i hi porta la néta d'amagat. A partir d'aquí explica les peripècies esfereïdores de les mestres i de la canalla per dissimular que van a escola a aprendre i a comprendre el món.
El règim talibà va caure el 2001 i avui a l'Afganistan encara es bombardegen escoles de nenes. Avui, al Raval de Barcelona (encara que l'alcalde ho negui) hi ha dones que porten burca i es mantenen lligades a aquesta tirania, iceberg d'altres inconfessables i van, fantasmals, a portar els seus fills a escola (n'he estat testimoni, i em cau l'ànima als peus d'impotència.) Que aquest relat que acompanyen dibuixos realistes, tipus reportage, serveixi per recordar els drets humans.
L'àvia de la petita Nasrin és qui explica els fets. Vivia amb el fill, la jove i la Nasrim a Herat, una ciutat mil·lenària de l'Afganistan que havia estat centre cultural. Un dia uns homes es van emportar el seu fill i les dones de la casa, sense poder sortir al carrer, van esperar-lo desconsolades. La jove es va posar la burca i va sortir a buscar-lo i tampoc va tornar a casa. La Nasrin emmudeix de tristor. L'àvia sap que hi ha una escola secreta i hi porta la néta d'amagat. A partir d'aquí explica les peripècies esfereïdores de les mestres i de la canalla per dissimular que van a escola a aprendre i a comprendre el món.
El règim talibà va caure el 2001 i avui a l'Afganistan encara es bombardegen escoles de nenes. Avui, al Raval de Barcelona (encara que l'alcalde ho negui) hi ha dones que porten burca i es mantenen lligades a aquesta tirania, iceberg d'altres inconfessables i van, fantasmals, a portar els seus fills a escola (n'he estat testimoni, i em cau l'ànima als peus d'impotència.) Que aquest relat que acompanyen dibuixos realistes, tipus reportage, serveixi per recordar els drets humans.