08 de maig 2011

NINES EN LLISTA D'ESPERA

La Caputxeta vermella i l'àvia, amb la seva autora, Isabel Marsal.
Foto: © M. J. Antón 

L'ànima de Nines de Drap, Isabel Marsal, deixa de fer moltes coses per dedicar-se a dissenyar i a cosir una nina de drap, la seva "afició/passió", segons diu. La Isabel genera projectes constantment, però administra els somnis amb serenitat i saviesa perquè no vol de cap manera que se li escapi de les mans el que més li agrada.

¿Has reflexionat sobre el que representa per a tu fer una nina? 
És una immensa sensació de llibertat creativa que té poc a veure amb una simple manualitat o un joc i que és molt gratificant i… gairebé addictiu.   No ho considero un retorn a la infantesa, m’ho prenc molt seriosament i amb un suau vernís de professionalitat.

¿Quin lloc ocupen ara les nines en la vida diària?
Un lloc destacat, compartit amb les meves 4 nines de veritat, les meves nétes. Sóc una “iaia-militant” i els ho poso fàcil perquè toquin les robetes, que enredin els fils, que juguin amb les ninetes a mig fer... M’encantaria que alguna d’elles mostrés afició per aquest petit món.

¿Cap a on creus que pot evolucionar aquesta passió?
El repte és aconseguir el punt d’equilibri per portar endavant els projectes que m’il·lusionen i em motiven i fer-los compatibles amb una vida familiar i social. Tot sovint em faig aquesta reflexió, perquè el risc que aquest equilibri es perdi és constant. I penso:
—No hi ha res publicat —de cert nivell— de com es fa una nina de drap.
—Fer tallers per infants, potenciant capacitats d’expressió plàstica i manual.
—Patentar un model concret de nina i desenvolupar-lo àmpliament.  
—La nina i el nino que tinc “en llista d’espera” relacionats amb la meva ciutat, donar-los forma en tres dimensions, o com un conte, o en kits preparats, o…
Podria intentar-ho!, però quan deixo de somiar, llavors la realitat es fa present i torno a pensar en l’equilibri que t’he comentat. Per portar endavant tot plegat caldria comptar amb un equip que no tinc i que potser tampoc he buscat.

No voldria perdre la tranquil·litat 
que em dóna la dimensió que ara
té la meva "afició/passió" i córrer 
el risc que es convertís en una 
"afició/obsessió."
ISABEL MARSAL, Nines de Drap, 2011