01 de juny 2011

ANGELHADA PAVLOVSKY


Angelhada
Autoria i direcció: Ángel Pavlovsky
Artèria Paral·lel, de Barcelona 

Quan entrem a l'Artèria Paral·lel, el Barça acaba de començar a Wembley el partit que li donarà la copa de la Champions. Dins del teatre hi ha una mica més de mitja entrada. Mentre el públic va entrant, en una banda de l'escenari hi brilla una noia vestida de negre, porta barret de copa, va enjoiada. Està asseguda davant d'una tauleta amb objectes diversos que faran de fons musical a l'espectacle Angelhada. La dona orquestra és Martina Burlet, neboda de Pavlovsky. Surt Pavlovsky entre la boira amb un vestit tan espectacular com farragós. La platea es lliura embadalida a la màgia de l'oficiant des de la primera paraula, després d'un poema que ningú ha entès. Ens explica com va adoptar la seva mare —Martina, la dona orquestra—; ens relata pas per pas el seu aprenentatge a l'acadèmia de les fades i la seva metamorfosi d'àngel en fada. I remata la vetllada posant l'auditori a prova de resistència, amb un relat de paraules amb la vocal a en exclusiva. Vint minuts, fent veure que s'entrebanca amb el vestit, el faristol i la banqueta. Tot convenció, tot versemblança. Pavlovsky és un artista total que ha arribat fins aquí i pot fer el que vulgui. Un exemplar antidiluvià tendre i únic. Per això l'admirem.