Raoul
Creació de James Thiérrée.
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
James Thiérrée (Lausana, 1974) té una retirada física amb Charlot, el seu avi matern. A l'espectacle Raoul, que hem vist al TNC , mostra predilecció pels detalls que reconeixem com a homenatge i ens recorden de qui és nét. Tot l'espectacle en té l'aire poètic. Thiérriée proposa un desdoblament, un joc de màgia escènica, que ens fa preguntar constantment si qui hi ha a escena és ell o el seu doble. Amb un fil argumental mínim: un personatge exhaust arriba a una illa (podria ser el Pròsper de La Tempestat shakespeariana), allà troba un personatge —còpia del nàufrag— llegint tranquil·lament en una butaca vella dins d'una cabana de barres de ferro. Lluiten per la pròpia identitat i per la territorialitat d'aquest espai caòtic i fantasiós. Un i l'altre (¿o només James?) van definint un espectacle total: teatre gestual, música en directe, dansa, acrobàcia, humor, efectes especials... i sobretot poesia. Esclat d'aplaudiments per al geni que ens ha transportat gairebé dues hores al seu món màgic.