El mercader de Venècia
Autor: William Shakespeare
Traducció de Joan Sellent
Direcció: Rafel Duran
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran
Autor: William Shakespeare
Traducció de Joan Sellent
Direcció: Rafel Duran
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran
Shakespeare va escriure El mercader de Venècia per ridicularitzar els jueus, tot agafant-ne els estereotips. L'avarícia del jueu Shylock arriba al màxim quan es venja del mercader Antonio, el seu enemic, en establir per contracte que es cobrarà el deute amb una lliura de la seva carn, com més a prop del cor millor.
La lectura que d'aquesta obra es fa després de l'Holocaust no pot ser l'original. No la hi va fer Sergi Belbel en la seva versió al Poliorama i la hi fa encara menys ara Rafel Duran, que proposa un final sense paraules, deixant un epíleg per a tothom: la filla del jueu desconsolada perquè fugint del pare avar ha caigut en mans d'un home que la desitjava per la seva herència; Pòrcia (espectacular Anna Ycobalzeta) ballant sola i decebuda veient que el seu estimat Bassanio (Roger Coma, la versemblança) festeja insinuant amb Antonio (irreconeixible Àlex Casanovas) i Shylock enfonsat, en imatges projectades, com a colofó de l'admirable interpretació de Ramon Madaula, amb barba, quipà, posat retret, expressant les intencions amb tot el cos des de la primera aparició a escena.
La ficció d'El mercader de Venècia se situa al segle XVI, però la presa de compromisos econòmics que no es poden satisfer, m'ha semblat una metàfora de la crisi contemporània: teníem tots els vaixells en alta mar, navegant entre pirates. 10/10
Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»