HORT I GALLINER

Galliner en un hort de Duesaigües. Foto: © Paüls

Al pis del carrer Balmes de Reus, de petita, teníem un galliner al terrat, tal com Joan Manel Serrat tenia un "galliner a la galeria",  al pis familiar al Poble Sec barceloní. Bé, doncs, ara mateix, no és gens estrany que, en entorns rurals, qui disposa d'espai torni a criar quatre gallines.

A les ciutats es van posar de moda els horts urbans, que es mantenen més vius que mai en terrasses, terrats i balcons, amb un important mercat d'estris i materials de conreu per als urbanites que s'hi dediquen, mig per afició, mig pels resultats ecològics i d'ajuda a l'economia familiar que en treuen.

D'un parell d'anys ençà, a l'entorn rural que conec —Duesaigües, Baix Camp— s'han recuperat  horts familiars que estaven abandonats. I, darrerament, alguns hi afegeixen un petit tancat amb unes quantes gallinetes ponedores. Prenem-ne nota com a recurs, per si n'hem de tornar a criar, per necessitat, als terrats i a les galeries.

Els grans ens transferien  la seva por
de criatures afamades,
davant dels nostres plats escurats a mitges,
i ens passaven pel front l'ou calent de la gallina,
mentre les viudes sense subsidi,
d'octubre  a maig amb manteleta,
els enagos socarrimats als brasers de carbonilla,
pagaven a terminis de per vida
l'enterrament i els recordatoris a l'Ocaso.

LENA PAÜLS, fragment de Lletra menuda