30 de setembre 2014

¿QUÈ T'ENDURIES SI...?

Magboola, 20 anys, al campament de refugiats de Jamam,  Sudan del Sud.
Amb la seva família va resistir atacs aeris durant diversos mesos, la nit
que els soldats van arribar i van obrir foc, va fugir de casa amb les seves
tres filles. Va viatjar durant 12 dies fins arribar a la frontera de  Sudan. La cosa
més important que era capaç d'emportar-se és l'olla que es veu en aquesta
fotografia, prou gran com per cuinar sorgo per a ella i les seves tres filles.
Foto: © Brian Sokol
Què és el més important per a tu i que t’enduries si de sobte haguessis de fugir de casa teva i del teu país? En els darrers tres anys, dotze milions de persones s'han vist obligades a respondre's aquesta pregunta. La persecució, la violència generalitzada o les violacions de drets humans a Síria, el Sudan del Sud, la República Centreafricana i Mali han donat lloc a greus crisis humanitàries. El fotoperiodista nord-americà Brian Sokol ha fet una mirada a la vida d'aquestes persones en l'exposició que ara presenta a CaixaForum: The most important thing. Retrats d’una fugida
 
Exposició oberta fins al 8 de febrer de 2015.

29 de setembre 2014

L'ESBUDELLADOR DE WHITECHAPEL

L'esbudellador de Whitechapel
Llibret i direcció:  Marga Parrilla i Oriol Estefanell
Música: Josep Ollé. Teatre del Raval, Barcelona
El cinema i la literatura han proporcionat unes quantes obres especulatives sobre Jack l'esbudellador, el cas no resolt de les cinc dones assassinades al barri londinenc de Whitechapel, el 1888. El Teatre del Raval n'estrena un musical en versió femenina, ja que l'assassina és la prostituta Mary Kelly (interpretada per Clara Altarriba) la que es veu abocada a matar. Cinc músics en directe i cinc cantants que afinen força i es mouen bé. Él cas, però, és que els mitjans de sonorització de la sala parroquial no donen per més i les lletres de les cançons no arriben gens nítides a la platea. 7/10
  
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

27 de setembre 2014

L'ÀGUILA AMFITRIONA


L'Àguila de Reus és l'amfitriona en la Trobada d'Àguiles de Catalunya i el País Valencià, amb motiu del Tricentenari dels fets de 1714. L'àguila és un element festiu amb connotacions austriacistes a partir de la Guerra de Successió. Encarna la dignitat de cada ciutat representada.

Les àguiles participats a la trobada es podran veure al Museu de Reus, espai plaça de la Llibertat, a l'exposició La senyora de la festa.
Del 30 de setembre fins al 31 d'octubre.
Per saber-ne més:


26 de setembre 2014

MAR I CEL: EL GRAN DELS GRANS MUSICALS

Saïd (Roger Berruezo) i Blanca (Ana San Martín). Mar i cel, de Dagoll Dagom, 2014
Foto: David Ruano
Les veles del vaixell de Mar i cel s'inflen majestuoses per emocionar-nos per tercer cop (produccions 1988, 2004 i 2014), coincidint amb el 40 aniversari de la companyia Dagoll Dagom.
Milers d'espectadors actuals estimen el teatre musical després d'haver vist Mar i Cel. Milers d'espectadors nous s'hi afegiran després d'aquesta producció. Molts dels quals seran alumnes de Secundària (45.000 entrades venudes anticipadament a instituts i llista d'espera). ¿Què hi trobaran? Una història potent, una versió textual de l'original d'Àngel Guimerà (Xavier Bru de Sala) que llueix tant en les cançons com en els diàlegs, una música (Albert Guinovart) que enardeix pels contrastos de dramatisme i vitalitat, unes interpretacions exquisides, acrobàcies espectaculars, dotze músics en directe (dirigits per Joan Vives), efectes visuals realistes (el cel i el mar, el mar!), mitjans tècnics de darrera generació perquè arribin a qualsevol espectador els detalls, els matisos del conjunt. Intensitat i rigor pel fons i la forma.

Vaixell i pirates de Mar i cel (2014) Foto: David Ruano
La re-reestrena (Teatre Victòria, 25-9) s'ha dedicat a l'escenògraf i figurinista Isidre Prunés (Barcelona, 1948 - 25-7-2014) que junt amb Montse Amenós és l'autor del disseny del vaixell pirata. Un vaixell que al final, sol al mig de l'escenari, ha saludat com un personatge més i el públic dempeus entonant  l'himne: Les veles s'inflaran / el vent ens portarà / com un cavall desbocat per les ones. Apotesi. 10/10
 
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


Cançó 'No estàs sola'


Himne dels pirates

*

Vegeu l'atac pirata que va protagonitzar la companyia  Dagoll Dagom
  al complex comercial «Las Arenas» (antiga plaça de toros de BCN)


25 de setembre 2014

EL BLOG 'EL MITE DE SÍSIF'

 Cliqueu la imatge per accedir al blog.

Jordi Cumplido Mora, Pere Martí Casado i Héctor Rodríguez Grimau, tres màsters en Història Contemporània, són els autors dels articles del blog «El mite de Sísif». Pertanyen a una generació ben preparada, es volen dedicar professionalment a la recerca històrica i difondre les seves investigacions per tal d'aportar elements de judici contrastats. Però l'oportunitat en aquest camp, tampoc no arriba.  ¿Qui accedeix a publicacions, a fòrums a les biblioteques, als instituts, a les universitats i a cicles d'entitats culturals? ¿Qui fa propostes o els de sempre? Fixem-nos que els tertulians de totes les tertúlies dels mitjans de comunicació del país es repeteixen arreu. Tenen clons que no afegeixen res de nou als debats i, entre els uns i els altres, copen el mercat.
«El mite de Sísif» no és un títol triat a l'atzar per al blog d'aquests tres joves historiadors. Sísif era un personatge grec tan intel·ligent que podia passar la mà per la cara als déus. Així que, per reduir-lo, el van encegar i el van condemnar a empènyer una roca immensa fins al cim d'una muntanya i, tant bon punt rodolava avall, l'havia d'empènyer de nou fins dalt de tot, indefinidament. Dedicar-s'hi amb totes les ganes era l'única rebel·lió que es podia permetre Sísif. És la metàfora de l'esforç absurd dels humans. Els autors del blog deuen ser conscients de la inutilitat del seu projecte, però la publicació dels seus treballs al blog és l'únic que tenen i que els omple.  Admeten que allò que dóna sentit al que fan és l'acumulació d'experiències. El recorregut. Només per això val la pena endinsar-s'hi.  Hi trobem l'anàlisi molt ben documentada de l'actualitat des d'una perspectiva crítica. El recomano vivament.

El pitjor error és sucumbir a l'abatiment;
tots els altres es poden reparar, aquest no.
CONFUCI 


24 de setembre 2014

INTOCABLES

Direcció: Olivier Nakache, Eric Toledano, 2012
The intouchables és la història d'una amistat sòlida entre un tetraplègic i el seu ajudant personal, basada en la vida de Philippe Pozzo di Borgo i la seva relació amb Abdel Yasmin Sellou. A la pel·lícula els personatges són Philippe (François Cluzet) i Driss (Omar Sy), un aristòcrata que ha patit una lesió medul·lar a causa d'un accident de parapent i un  jove vitalista que viu en un barri marginal i acaba de sortir de la presó. Dues persones que procedeixen de mons oposats, que mostren en la seves formes de conviure un contrast cultural que les fa valentes i tendres als ulls de l'espectadors. Xoquen, però la necessitat mútua les fa intocables. Inoblidables. 10/10

23 de setembre 2014

MELMELADA DE PEBROT VERD

Foto: Paüls


Aquest pot de melmelada de pebrot verd és un regal de Montse Francisco R. Diu que ha tallat els pebrots per la meitat, n'ha tret les llavors i ha continuat trossejant-los a talls regulars perquè es coguessin tots al mateix temps. Els ha pesat i els ha afegit sucre (la meitat del seu pes). Ha fet la cocció a foc baix. És una melmelada dolça, esclar, però el punt de picantor i el perfum àcid recorden la matèria de base. Boníssima.


S'havia acabat de parlar amb els amables periodistes gastronòmics. 
Al cap d'una setmana va venir el fotògrag d'una revista de París a entrevistar-me, però no el vaig ni deixar entrar.

JOANNE HARRIS. Cinc quarts d'una taronja.
Traducció: Maria Roura
Quaderns Crema (Biblioteca mínima, 100), 2001


22 de setembre 2014

EL PARÈNTESI MÉS LLARG

El parèntesi més llarg
Autora: Tina Vallès
Editorial: Proa (col·lecció: A tot vent), 2013


Tenia pendent de lectura El parèntesi més llarg de Tina Vallès (Barcelona, 1976) des de la primavera de l'any passat.  Va obtenir el premi Mercè Rodoreda 2012, i ha estat una sorpresa per la singularitat de la veu narradora de cadascun dels dissets contes de què consta el recull. Aquest fet marca l'estil. D'entrada, Vallès domina la llengua amb seguretat i pot fer un ús juganer amb aquesta eina principal. Pel que fa al contingut, no caldria buscar-hi referents, perquè Vallès demostra abocar-hi prou entitat, però posada a trobar-n'hi, hi veig rastres ben païts de lectures múltiples. Tant és que les hagi interioritzat de primera mà o que li hagin arribat en destil·lacions diverses. El cas és que són relats realistes i, en aquest sentit, s'acosten a Rodoreda, al millor Monzó, a Moliner, a Solsona i a Pàmies i s'allunyen de Calders, Kafka, Maupassant. I de tots tenen un recorregut que t'atrapa i una resolució que et deixa amb la boca oberta. El jo narratiu s'evadeix de la rutina quotidiana imaginant una realitat paral·lela. En aquesta realitat de ficció dins de la ficció la veu narradora hi projecta les pors, les fragilitats i també la ironia i el sentit de l'humor aplicats a la pròpia veu. El parèntesi del títol és la metàfora del temps suspès que queda emparat entre els dos signes. El recull de contes El parèntesi més llarg ha estat un dels plaers d'aquest estiu. És d'aquells llibres amb l'autora del qual Holden Caulfield d'El vigilant del camp de sègol voldria parlar. Ara el poso a la relació de lectures per repetir.

El que m’entusiasma de debò és un llibre que, quan l’acabis
 de llegir, et faci venir ganes de ser amic íntim de l’autor que
 el va escriure, per poder-li trucar per telèfon sempre que et 
vingui bé. No passa gaire sovint, però.  
J. D. SALINGER. El vigilant del camp de sègol.

20 de setembre 2014

LLETRES A LES AULES, PER EDATS


Recomano els textos de les quals sóc autora per les següents edats de lectors:

A partir de 7 anys:
La draga sense escates. Àlbum il·lustrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

A partir de 9 anys:

La geganta Ela. Conte il·lustrat. Edicions del Pirata.
El Geni del Moscatell. Conte curt il·lustrat. Edició digital.
Familiar al cava.
Conte curt il·lustrat. Edició digital.

A partir de 10 anys:

Un riu que creix de nit. Novel·la. Edició digital.
La Vamba Groga. Conte. Edició digital.

A partir de 12 anys:

Dret d'admissió.
Novel·la. Edició digital.


 

19 de setembre 2014

LLETRES A LES AULES, PROGRAMA DE FOMENT DE LA LECTURA


Si sou mestres de Primària o professors de Secundària i els vostres alumnes llegeixen a la classe contes, poemes, proses poètiques o novel·les de les meves publicacions (tant si són en paper com en suport digital)  podeu demanar que vingui a parlar a la vostra escola, a través del programa de foment de la lectura «Lletres a les aules», que promou la Institució de les Lletres Catalanes.

Termini de sol·licitud: 15 d'octubre





18 de setembre 2014

LA VEREMA AL REBOST

Raïm pelat en conserva. Foto: © ASA
Hi ha hagut bona collita, enguany. Amb els excedents de raïm de les parres del jardí de llicorella omplim de conserves el rebost per aquest hivern que es presenta complex i imprecís.

RAÏM EN CONSERVA
1 kg de raïm, 100 grams de sucre, suc de llimona. Hem triat els grans més grossos i els hem pelat. Els hem col·locat ben atapeïts als pots. Hi hem afegit una cullerada sopera de sucre i unes gotes de llimona. Els hem deixat reposar dues hores o més, fins que han fet suc. Els hem posat al bany maria uns vint minuts. N'han sortit tres pots com el de la foto.


17 de setembre 2014

CATALUNYA AIXECA EL TELÓ 2014-2015


La gala  Catalunya Aixeca el Teló ha donat el tret de sortida oficial a la temporada de teatre. Ha tingut lloc (15-9) en un escenari excepcional: el Gran Teatre del Liceu. Des de la quarta fila de platea, amb  periodistes i crítics, fa goig veure tot el teatre fins dalt de gent que estima i vol viure de les arts escèniques. S'hi han presentat fragments d'alguns dels espectacles que estaran en cartell aquesta temporada i també esquetxos originals creats per aquest espectacle de presentació. Els actors més aplaudits han estat per als del musical Mar i cel, sense el vaixell, esclar, però han fet enyorar la que de ben segur aquesta temporada serà la gran favorita del públic. Molts instituts d'arreu del país ja llegeixen l'obra d'Àngel Guimerà i es desplaçaran al teatre Victòria per gaudir-ne amb la versió de  Dagoll Dagom.
Serà una temporada marcada per altres reposicions, alguns espectacles canviant d'espai teatral. N'aniré informant. De moment, vegeu-ne l'apunt de l'estrena de les que podem repetir ara mateix:

La Villarroel: El crèdit
Teatre Goya:  Iaia!
Biblioteca de Catalunya. La Perla: Cels
Teatre Apolo: La ratonera


16 de setembre 2014

FESTA DE LA MERCÈ, EL CARTELL 2014


L'artista plàstic Ignasi Aballí (Barcelona, 1958) és l'autor del cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona d'enguany. Un fons de llambordes grises, netes, sense gent. Algú fa bombolles de sabó: la festa és a punt de començar. És un cartell sobri de colors i de composició, fins i tot d'una certa monotonia visual de colors freds, trencada per tocs de magenta, groc, verd llimona del tornassolat de les bombolles. El concepte és obert i jo hi llegeixo: s'espera una festa a peu de carrer. La representació de la festa hi és en absència, però en ombres dins del tornassolat s'hi pot imaginar el mar, el monument de colom, potser palmeres, com si fos la bola d'un mag. Però les bombolles de sabó esclataran d'aquí a no res, cosa que posa el caràcter efímer de la festa. El lema «2014 mercès!» és un agraïment ¿a qui? Suposem que al fet de ser Festa major.


15 de setembre 2014

FESTA DE LA MISERICÒRDIA, CARTELL 2014

El cartell de la Festa Major de Misericòrdia  2014 és d'Eva Ibáñez (Barcelona, 1972), il·lustradora i dissenyadora gràfica establerta a Reus. N'ha fet una il·lustració de conte infantil perquè ha dit que a l'hora de reflectir l'esperit de la festa major "volia treure el nen que tenim a dins». I potser per això es permet un error ortogràfic (la majúscula de "setembre") i una petita transgressió, quan situa dos personatges cavalcant la Mulassa i l'Àguila. Els colors ataronjats del fons i la terra encesa simbolitzen la regeneració patrocinada pels correfocs. Un cartell de composició dinàmica resolt amb pintura acrílica, collage i pintura digital.
No m'agrada el lema: "Fum, foc, festa!" No sé si li ha estat donat per l'ajuntament o bé és de collita pròpia, tant és. ¿Primer el fum? Foc i festa són elements positius, però la simbologia de l'element "fum" fa trontollar el concepte del conjunt. És cert que el fum surt de la terra i s'enlaira, s'escampa i es fa present arreu,  però també impedeix veure les imatges nítides. Amaga realitats, confon, asfixia... O sigui que no és gaire adient en un cartell de festa major.


Per saber-ne més:  

13 de setembre 2014

MONTBRIART 2014

Nines de Drap Vegeu aquí més Cookies

El municipi de Montbrió del Camp es converteix aquest cap de setmana en una gran galeria d'art.

  • Trobareu les Nines de Drap d'Isabel Marsal a Casa Persephone.



Fina Veciana. Exaltacions, 2014
tècnica mixta sobre fusta
120 x 60 cm









  • Trobareu pintures de Fina Veciana a  l´entrada de ca la família Llaberia, plaça de la Vila número 7. 


  • 12 de setembre 2014

    L'ENDEMÀ, RELLEGINT FROMM


    Estrena als cinemes del documental L'endemà
    Guió: Isona Passola, David Cirici i Lluís Reales
    Banda sonora: Albert Guinovart
    Direcció: Isona Pasola


    Actuar contra els manaments de l'autoritat,
    cometre un pecat, és, en el sentit humà
    positiu, el primer acte de llibertat, és a dir,
    el primer acte humà.

    ERICH FROMM. La por a la llibertat 

    11 de setembre 2014

    EL 9-N TINDRÉ 16 ANYS

    http://www.324.cat/video/5236952/altres/Una-votacio-simbolica-el-moment-culminant-de-la-V

    Moment culminant de les 17:14
    l'Emma, de Rubí, votant simbòlicament 
     al vèrtex de la "V", a la plaça de les Glòries


    Un cor de mil cantaires i centenars de milers
     d'espontanis han cantat Ara és l'hora
    Música (himne letó): Martins Brauns
    Lletra:  Jaume Ayats, adaptació de Meditació última, de Miquel Martí i Pol
    Acompanyament al piano: Lluís Llach


    LA V MULTITUDINÀRIA

    La "V" Diagonal - Gran Via de les Corts Catalanes,
     tenallant la plaça de toros Monumental
    Galdric Peñarroja / ANC
    Un vídeo molt informatiu. Fixem-nos en la veïna que plega la roba.
    Els detalls són importants. Recomano que el mireu sense so.

    Cruïlla de Diagonal i Passeig de Gràcia, senyera doble.

    LA CRIDA DEL CARGOL DE MAR

    Cargol porpra (Thais haemastoma)
    Del blog «Petxines». Foto: © Jaume Morera
    Es posava el forat del cargol a l'orella i sentia com circulava la seva pròpia sang. Però no sonava com res que tingués a dins i que fos seu, sinó com una cosa molt llunyana, del futur, que li feia venir ganes d'abastar-la.

    ZOË JENNY. La crida del cargol de mar
    Traducció: Mariona Gratacós
    Quaderns Crema (Biblioteca mínima, 123),  2002


    ¿COM SERIA LA "V" A MADRID?

    @IndepCast. Vértex a la Cibeles
    Una iniciativa d'impacte perquè el món n'entengui l'abast. ¿Com seria la "V" de la Diada a Madrid, a Brussel·les, a París, a Berlín, a Nova York, a Roma, a Sant Francisco, a Washington, a Chicago, a Moscou, a Praga? @IndepCast i altres comptes de Twitter han publicat els mapes amb el recorregut hipotètic de la "V" a les principals capitals del món: Vegeu-ho en aquest enllaç de l'«Ara».

    A Madrid, (Vegeu-ho a @IndepCast) el vèrtex seria a la plaça Cibeles i les dues branques es dividirien entre el passeig de Recoletos, que després es converteix en el passeig de la Castellana, i el carrer Alcalá. Tot això passant per la plaça de toros Las Ventas i pel Santiago Bernabéu, l'estadi de futbol del Reial Madrid. Sembla que els madrilenys atents que han vist aquestes imatges no se'n saben avenir. A la Moncloa no són usuaris assidus de Twitter.

    Així s'escriu la història. Saber-ho
    no pot sobtar ni decebre ningú.
     

    MIQUEL MARTÍ I POL. Ara mateix, fragment



    "V" CREATIVES

    La "V" al Claustre del Castell d'Escornalbou, 8-9-2014
    Organització: ANC L'Argentera, ANC Duesaigües,
     ANC Riudecanyes i ANC Vilanova d'Escornalbou.
    Per saber-ne més: Mathew Barton

    * *

    Foto: delCamp.cat
    La "V" aquàtica al Pantà de Siurana, Cornudella, 9-9-2014
    Organització : Club Nàutic Cornudella i  Canoa Kayak
    Per saber-ne més: delCamp.cat

    * *
    La "V" nocturna a Duesaigües (Baix Camp), 10-9-2014

    * *

    La "V" amb motos a la plaça major de Vic, 11-9-2014
    * *
    La "V" de l'il·lustrador Jordi Vila Delclòs

    8:00 - VIOLONCELS AL BORN, AMB VOLUNTAT D'AURORA

    Foto: Xavier Bertal, «Ara», 11-9-2014
     Al pla del Born, tres-cents violoncel·listes 
    de totes les edats commemoren la caiguda de Rafel Casanova el 1714. 
    Poema: Miquel Martí i Pol
    Música original: Albert Guinovart
    Direcció: Xavier Albertí

    En clau de temps i amb molt de patiment.
    Vet ací com podem guanyar el combat
    que de fa tant de temps lliurem, intrèpids.
    En clau de temps i potser en solitud,
    acumulant en cadascú la força
    de tots plegats i projectant-la enfora.

    Solc rera solc per mar de cada dia,
    pas rera pas amb voluntat d'aurora.
    MIQUEL MARTÍ I POL. Ara mateix, fragment.

    10 de setembre 2014

    MONTSERRAT ABELLÓ, L'OBRA ASSAONADA

    Montserrat Abelló (Tarragona, 1918 - Barcelona 2014)
    Foto: Del blog Altacapa
    Contra l'oblit el record
    i l'obra assaonada

    *

    I em veig a mi diferent,
    batejada de nou per aquest
    dia de sol que ara comença.

    *

    I aprenc a dir No

    Que ja no és temps de plorar
    ni de lamentar-se, ni tampoc
    el de cercar excuses fàcils.

    I aprenc a dir No 

    MONTSERRAT ABELLÓ, Dins l'esfera del temps

    VICTUS (ÉS UNA NOVEL·LA)


    ¿Qui ha dit que una novel·la ha de ser fidel a la història? A Utrecht, la diplomàcia espanyola va prohibir —per suposada distorsió de la història— la presentació de la traducció neerlandesa del llibre 'Victus', d'Albert Sánchez Piñol.


    ... a més de censura, és també una distorsió típica 
    del pensament totalitari: jutjar ideològicament les 
    obres artístiques. Catalogar les obres literàries 
    en funció de l'afinitat ideològica.
    VICENÇ VILLATORO. «Ara», 10-9-2014


    Per saber-ne més:

    HISTÒRIA DE CATALUNYA AMB CANÇONS

    L’any 1971, el director Antoni Ros Marbà va composar la música del disc Història de Catalunya amb cançons a partir dels textos de l’escriptor Jaume Picas. Es va enregistrar amb les veus de la cantant Guillermina Motta, La Trinca i un cor d’infants. Aquest 2014, amb motiu de la commemoració del Tricentenari, se n'ha fet una nova versió, ampliada amb cinc noves cançons, amb textos de l’escriptor Miquel Desclot, s’ha allargat la narració que les enllaça i s'han reinstrumentat algunes de les cançons ja existents.

    Han participat en la gravació actual el mateix Antoni Ros Marbà, com a director i compositor; l’OBC-Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya; el Cor Infantil dels Amics de la Unió; les veus solistes de la cantant Nina i el músic Daniel Anglès; la narració de l'actriu Lloll Bertran i l'actor Lluís Soler i la col·laboració especial de Josep Maria Mainat i Toni Cruz, de La Trinca.
     
    Les cinc noves cançons són: El drac modernista, Les normes ortogràfiques, El president Macià, La Guerra Civil i L’Onze de setembre. El disc incorpora també dues versions de la cançó dedicada a la Guerra de Successió: la versió censurada el 1971, i la versió publicada aquell any. L’enregistrament s’ha fet a l’Auditori de Barcelona i als Estudis Moraleda.  Ha estat editat per la discogràfica Picap. L’obra completa s’ha estrenat aquest estiu dins del Festival de Peralada.

    Informació publicada per Andreu Sotorra 
    al Suplement de Novetats Literàries Estiu 2014

    Podeu descarregar aquí el llibret de les cançons
     
     

    09 de setembre 2014

    APRENENT DE GIGOLÓ

    Direcció: John Turturro, 2013
    John Turturro es posa davant i darrere de les càmeres a la pel·lícula Fading Gigolo (Aprendiz de Gigolo) i també n'és el guionista. Comparteix protagonisme amb Woody Allen, que fa el paper de sempre. Tracta de dos jueus amics que viuen en una comunitat jueva ortodoxa a Brooklyn. Murray (Woody Allen) és llibreter i Liev Schreiber (Turturro) és fontaner i treballa en una floristeria. Murray tanca la llibreria després de tres generacions i es queda sense ingressos. La seva dermatòloga  busca un home per fer un trio i el llibreter ofereix al seu amic la possibilitat d'emprendre el negoci de la seva vida. Tot va bé fins que el fontaner s'enamora d'una clienta. Al meu gust Turturro fa del seu personatge un home avorrit, poc sensual. Les mosses riques que el contracten tampoc creen situacions elèctriques. Woody Allen passa la mà per la cara deu cops al coprotagonista. Disponible a Filmin 7/10



    08 de setembre 2014

    FIGUES DE MORO

    Figuera de moro de Pollença. Foto: © Xesca Serra Payeras

    La figuera de moro (Opuntia ficus indica) és un cactus que envaeix marges i talussos erms. És d'origen sud-americà introduïda aquí al segle XV pels conqueridors espanyols. Les tiges (pales), cobertes d'espines (que en realitat són les fulles modificades), poden arribar a cinc metres d'alçària. El fruit és la figa de moro, una baia espinosa comestible. No n'he menjat mai, perquè només de pensar-hi ja se'm claven les espines, però sé de persones que se'n deleixen i les cullen amb guants i tenalles de fusta. Els entusiastes d'aquest fruit prenen precaucions per no punxar-s'hi, però més d'un s'ha trencat una cama collint-ne. La planta no en té cap culpa.

    Per saber-ne més:


    07 de setembre 2014

    JOAN THARRATS, ECLÈCTIC

    © Joan Tharrats. «El Punt Avui», La tira, 7-9-2014
    L'artista plàstic Joan Tharrats (Barcelona, 1958) és l'autor de La tira, un apunt gràfic diari a «El Punt Avui». Professor de Comunicació i de Psicologia a la Universitat Ramon Llull, també és guionista d'historietes, de programes de ràdio i televisió. L'he redescobert a Facebook i a Twitter on publica assíduament esbossos i altres treballs. Multifacètic poeta visual, sap sintetitzar en pocs traços l'actualitat del dia i, alhora, té una predilecció —em sembla que recreativa— per l'hiperrealisme, tot i que també s'esplaia en aquarel·les etèries.

    Vaig demanar-li aquesta pintura que representa una noia amb vestit negre curt, asseguda en actitud expectant en un entorn vermell. Semblava que Tharrats hagués llegit —improbable— el meu microrelat T'estimo, Txell (ja arribes). Potser el va sentir en alguna de les sessions de Lletres de Nit, dedicades a Eros i Afrodita, activitat de Reusenques de Lletres al jardí de la Casa Rull. Sigui com sigui,  l'hi dedico i, des d'avui, queda connectat amb aquesta il·lustració suggerent. Gràcies, Joan Tharrats, pel regal.


    Descarregueu el llibre  El vestit negre en format PDF

    06 de setembre 2014

    'TEMPS', DE QUIM MASFERRER

    Temps. Text i dramatúrgia: Quim Masferrer. 
    BARTS (Barcelona Arts on Stage), Barcelona
    Direcció: Ramon Fontserè. Foto: © David Ruano
    Quim Masferrer —actor, guionista, presentador, director teatral— s'ha fet estimar pel gran públic a partir del seu programa «El foraster». No obstant, ja venia de picar pedra en molts escenaris formant part del tercet Teatre de Guerrilla i també en solitari (vegeu aquí el comentari de l'estrena El xarlatan). Ara  presenta Temps al BARTS de Barcelona, un altre monòleg propi, estrenat a finals de 2012.
    Es posa a la pell d'un personatge planer a qui acaben de dir que només li queda una hora i mitja de vida (el que dura l'espectacle) ¿Què faríeu si us quedessin 90 minuts de vida?, ens pregunta.  Nosaltres, els espectadors, som uns visitants que no coneix, ni sap per què l'hem anat a veure. Vist que no li expliquem res, fa la seva, per aprofitar el que li queda de temps. Un vals amb cadira de rodes, escoltar per darrer cop la seva cançó preferida, desempolsar petites rancúnies familiars, pensaments dolços per a la mare. Un home tendre fins que es llença a repassar el món més proper que li ha tocat de viure i ens compadeix del que ens espera. Passa de ser un home aclaparat per la notícia de la seva mort a desfermar-se desafiant en un crescendo de qui sap que no té res a perdre. S'esbrava a gust contra les humiliacions, retallades de serveis, polítics corruptes... torejant el temps. Quim Masferrer talent en estat pur (amb permís de Ramon Fontserè, el director), lúcid fins i tot quan s'esvalota. Quim Masferrer, generós, brillant. Un espectacle estimulant. 10/10




    05 de setembre 2014

    SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ 2014

     
    La cita:
    Del 5 al 14 de setembre
    Avinguda de la Catedral
    Barcelona




    04 de setembre 2014

    FLORS DE SAL, DE CONXITA JIMÉNEZ

    Flors de sal. Autora del text: Conxita Jiménez
    Autor de les fotografies i de l'índex: Jordi Amenós
    Plànol: Nou Silva Equips. Silva Editorial, Tarragona, 2014
    M'arriba un llibre singular: Flors de sal, amb poemes de Conxita Jiménez i fotografies  de Jordi Amenós.  D'entrada el mateix llibre em dóna la informació sobre el títol: la flor de sal és la sal depurada, d'alta qualitat, de les salines, en aquest cas de les del Delta de l'Ebre, ja explotades pels moriscos.
    L'autora s'identifica amb el paisatge del Delta de l'Ebre i en fa una descripció serena i vital, en paral·lel a  les fotografies del coautor. El text dóna sentit a les imatges i a la inversa, en un diàleg continuat. En ambós casos s'hi projecta l'emoció de l'instant i, com en els haikus i tankas japonesos, la natura no és excusa d'expressió dels sentiments humans, sinó objecte poètic en si mateix. Flors de sal hi fa una mirada optimista, lluny de la compassió per la pèrdua de formes de vida, lluny de l'amenaça de les polítiques insultants.

    Roques que tanquen la platja de la Marquesa
    © Jordi Amenós
     Les ones fugen i arranquen
     udols al temps.

    Els verbs en present ens indiquen que l'autora ens proposa l'observació en directe. La figura retòrica més emprada és el símil, comparacions amb el nexe "com", la qual cosa situa el relat fora de la descripció visual estricta i el configura com a espai de cultura compartida. També hi ha en les paraules allò que no s'identifica en la imatge:  "La fosca es barreja / amb el so de les nanses".

    Bernat pescaire ("lo pataquer"). © Jordi Amenós

    Remarco el protagonisme dels ocells: bernat pescaire, xatrac, xibec, fotja, martinet de nit, martinet blanc, flamenc, arpella, adragó, oreneta, esplugabous, fumarell carablanc, samaruc, cabussó emplomallat, polla d'aigua, corb marí, gavina corsa... Així com de les plantes (ungles de gat, joncs, sosa de flor, lliris grocs, nenúfars, eucaliptus i —l'estrella de les plantacions— l'arròs) i els vents allà on es fonen l'aigua salada i la dolça en un paisatge verge i humanitzat a la vegada.

    Escarabat creuant una duna. © Jordi Amenós

    Les pells clapades de les dunes
    sota les ombres dels insectes
    s'eixamplen com espirals.

    Uns apartats didàctics amb un glossari científic, un índex informatiu de les fotografies i un mapa arrodoneixen el convit a deixar-nos guiar per cada racó de paisatge de la desembocadura de l'Ebre de la mà de les paraules i de les imatges com si d'un fil d'Ariadna es tractés. Flors de sal és un retrat líric amb instantànies que ens sedueixen perquè fonen l'emoció de l'art literari i de l'art fotogràfic. Un regal.

    A poc a poc, ens adonem que aquest paisatge ha entrat en nosaltres i pressentim que sempre hi ha estat. De sobte,  ja som aquell paisatge, que de vegades sembla erm i d'altres s'inunda fins a l'infinit.

    Erms els camps d'arròs
    s'amaguen entre les canyes.
    La terra calla i s'obre
    amb un llarg gemec.
    CONXITA JIMÉNEZ. Flors de sal


    03 de setembre 2014

    PER SOBRE DE TOTES LES COSES

    Per sobre de totes les coses
    Autors: J. Hartmere i D. Intrabartolo
    Adaptació: Marc Gómez
    Direcció: Daniel Anglès 
    Teatre Gaudí Barcelona
    Vam veure el musical Per sobre de totes les coses (Bare: A Pop Opera) abans d'estiu. L'acció se situa el 1991, en un internat catòlic de Massachussets i explica una història d'incomprensió de l'homosexualitat. És un espectacle de gran format que s'encabeix al TGB,  una sala petita. Música en directe i  interpretacions que emocionen d'una vintena de joves preparats i còmplices a escena. El director i tot l'equip s'arrisquen i en surt un treball vibrant. Rodó. Un musical de qualitat que demana que se'n faci una reposició perquè molt de públic pugui veure el que és capaç de fer  l'última fornada  generacional d'artistes. 10/10

    Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
     
    Peter (Marc Flynn) i Jason (Jan Forrellat)