 |
| Bartomeu Llebaria, a Duesaigües. Foto: © Paüls |
Segurament trobaríem l'aquarel·lista i escriptor Bartomeu Llebaria Grau al seu estudi de Duesaigües (Baix Camp) dedicat a la construcció d'un vaixell de fusta, la seva darrera maqueta. L'afició al modelisme naval és una font creativa per aquest artista polifacètic, que s'imagina pescant plàcidament, navegant en un mercant o fent un viatge d'exploració amb les veles desplegades dels vaixells que surten de les seves mans.
 |
| Estudi Llebaria Grau, a Duesaigües. Foto: © Anna Llebaria |
Bartomeu Llebaria Grau va néixer a Barcelona el 21 abril de 1929. Va tastar poc l'escola de la República perquè la Guerra Civil l'enxampava als set anys. Després, la Dictadura es va encarregar d'estafar a la seva generació i les següents l'ensenyament català tant en llengua com en continguts. Als 13 anys va guanyar el Primer Premio Nacional de Dibujo que organitzava la Falange, amb un dibuix que va enviar a concurs el seu mestre sense demanar-li consentiment. Ha desenvolupat el seu talent artístic de forma autodidacta i en contacte amb altres pintors, en llargues sessions de pintura a l'aire lliure. També va aprendre la tècnica popular de construir pessebres i n'ha guanyat premis:
 |
| Pessebre premiat al XXI Concurs de Pessebres de l'Associació Pessebrista de Reus, Nadal 2001 Reproduït a la Nadala, 2004 |
Crear pessebres és l'art d'una il·lusió.
Llebaria Grau guarda records precisos de la seva professió com a comercial. Va col·laborar en molts dissenys originals per a l'estampació tèxtil. Ha viatjat incansable i ha conegut molta gent. De tota manera, si fem cas d'allò que ha escrit, és escèptic pel que fa a la bondat de les persones. Se'n malfia. Ofereix als seus interlocutors comprensió i respecte i també en demana per les seves opinions. Una controvèrsia que defensa és la presa de pèl de segons quines obres de les quals el mercat n'ha dit "art". Tot el que no sigui la representació figurativa de la realitat, no entraria en aquest concepte.
Diu que prefereix el mar, però des del 1990 es va establir a Duesaigües, poble de muntanya (el mar a un cop de pedra de mitja hora!) d'on prové la seva família:
Baix Camp, enmig del serè i el garbí
espetec de ventall i colors
Allí, deslliurat del tràfec dels viatges professionals es dedica a la seva passió, la pintura. Sovint acompanya i justifica pintures amb poemes intensos, melangiosos, com per exemple la metàfora de l'estat anímic aplicat a una barca varada a l'arena:
... desgastada de cantons rascats i cansada.
 |
| Vella barca varada. © Llebaria Grau 2002 |
A la sorra hi ha gegants
ja no queda Puigmarí,
ja no sento la granota,
tampoc sento el rossinyol.
 |
| Sense el Puigmarí. © Llebaria Grau |
Una part important de
l'obra pictòrica de Llebaria Grau es troba en propietats privades i en
institucions públiques. Té galeria permanent amb obra exposada al seu estudi de Duesaigües. Hi trobem un conjunt esplèndid d'aquarel·les transparents i lluminoses que
encomanen la força de la natura i dels humans que la viuen. Aquarel·les de tall realista on predominen les marines plàcides, enyor d'un passat que va dedicar a la pesca recreativa:
Portes al mar
la cançó primera de les ones.
Tot i que també s'espaia en l'harmonia dels paisatges rurals més propers amb muntanyes arrodonides per les mestralades, humanitzades amb ametllers florits, oliveres plantades als replans fixats amb parets de pedra seca, i vinyes de pàmpols tardorencs que coven la llum on deixar-hi anar els pensaments:
Voltat de serres, muntanyes i conreus
terra seca, regada de suors
d'esforçats nadius d'aquestes terres.
¿Com va canviar-li la vida un quadern que li va regalar l'Anna, la seva filla? Influït per la lectura de Ofrendas. 365 pensaments de mestres budistes, recollits per Daniela-Föllmi i Oliver Föllmi, Llebaria Grau, aboca en aquest quadern reflexions vitals, comentaris crítics i opinions. Després d'aquell quadern en vindrien d'altres. Els dos primers els titula "Ofrendas y Recuerdos" i els següents "Vivencias y opiniones."
Escriu les proses en castellà, en canvi, quan expressa el sentiment poètic, des del primer moment, es llença a l'escriptura en català. Cada any n'edita opuscles que regala a familiars i amics. Ha format part de l'Agrupació Poetes de l'Ebre. L'emoció de l'acolliment generós en aquest col·lectiu li va oferir una nova perspectiva i ha estat un actiu per a la creació literària en aquest caminar de vida. Actualment forma part del grup literari Poemes al Vent.
Tot i que l'angoixa el fet de madurar, també la mort pot ser objecte estètic. Quan arribi, trobarà Llebaria Grau creant i en farà un treball artístic minuciós i commovedor com tot el que toca.
La mort em vindrà a buscar,
si amb pinzell em troba,
feliç seré si es deixa pintar.
si amb pinzell em troba,
feliç seré si es deixa pintar.
Vegeu en aquest blog l'apunt: