 |
| Ramon Ferran treballant la medalla de bronze commemorativa de l'Any Prim, 2014. Foto: ReusDigital |
RAMON FERRAN, IN MEMORIAM
Escultor, gravador, medallista, dibuixant, professor d'art… Qui era Ramon Ferran i Pagès (Reus, 14 agost 1927 — 2 gener 2015) ho trobareu molt ben documentat a la Viquipèdia, però per a mi, Ramon Ferran va ser el meu primer contacte amb l’art. El Ramonet de cal Sogues, que és tal com el vaig conèixer, tenia el taller als baixos de costat de la casa on vaig néixer, al carrer de Balmes de Reus. A finals del cinquanta, els seus nebots (Antoni i M. del Carme), la meva cosina (Magda Masip) i jo hi entràvem amb reverència si ell hi era, fins i tot amb por. No perquè mai ens hagués fet mala rebuda quan ens veia entrar, sinó perquè la Carme “Sogues”, la seva mare, ens avisava que no el molestéssim. Donàvem un cop d’ull a les prestatgeries i al taulell de treball, sense obrir boca. Gairebé de puntetes. A vegades ni tan sols aixecava el cap de la feina. Portava una bata envescada de fang endurit, tant, que devia aguantar-se dreta quan se la treia. | |
| La dona treballadora. Ramon Ferran, 2003 |
Una constant en la seva obra: projectar un zoom sobre allò diminut, donar relleu a allò que d'altres no valoren. Moltes gràcies, Ramon Ferran.
 |
| Il·lustracions al llibre San Bernat Calbó i el seu temps. Ramon Ferran, 1980 |
 |
| Geganta japonesa. Ramon Ferran, 1956 |
Tothom al carrer parlava amb reverència de l'escultor i gravador
(del Ramonet), un rara avis en aquell ambient reclòs d'una gent
humil, que havia començat de zero, després d'haver perdut una guerra.
El Ramon havia estudiat a l'Escola Superior de Belles Arts de
Sant Jordi, Facultat de Belles Arts de Barcelona amb beques i
la Carme portava a casa nostra dia sí dia també notícia de premis
i distincions que rebia el seu fill. Per a nosaltres Ramon Ferran
ja era una personalitat, per al món de les arts no trigaria gaire a ser-ho.
Llegiu l'apunt sencer:
i fent-ne explicacions didàctiques