16 de maig 2016

LA PARADOXA DE SCHRÖNDINGER, DE JOSEP MASANÉS


Cada lector llegeix condicionat per la pròpia motxilla de coneixements. En el meu cas, tot just encetar la novel·la breu La paradoxa de Schröndinger, de Josep Masanés em venia al cap el conte 'La visitadora social' de Pere Calders, pel realisme màgic, per la irrupció d'un element fantasiós, que trasbalsa la quotidianitat dels personatges.
Novel·la d'enjòlit, ambientada a la Menorca d'avui, amb l'acció que comença quan el protagonista, Maties Miralles, en tornar a Maó després d'un curs d'escriptura creativa a Ciutadella, recull una autosptopista molt atractiva que entra a la seva vida i s'hi queda o s'hi queda ell més aviat. Miralles s'ofereix a canviar el recorregut per portar la noia a casa de suposats amics que l'acolliran de grat, però farem bé de malfiar-nos-en. ¿Què són aquests reguerons de sang i aquests crits que deixa en sortir de les cases? Alguna cosa amaga, però no podem fer res més que continuar endavant, tal com fa el conductor, tan sorprès com nosaltres. I quan ja semblarà que tindrem apamat el personatge misteriós, un gir inesperat ens deixarà amb tres pams de nas. Chapeau pel pot petit!
Josep Masanés (Barcelona 1967), menorquí d'adopció, va guanyar el XXIII Premi de Narrativa Joan Marquès Arbona amb  aquesta novel·la breu d'aires cinematogràfics (no m'estranyaria veure-la guionada i enregistrada en curtmetratge).
¿El títol ens aportarà alguna cosa més a la història? La resposta és que no, però si abans de llegir la novel·la haguéssim sabut quina és aquesta paradoxa del gat o d'aquest nom difícil de pronunciar, hauríem entrat a la lectura avisats (o confosos, més aviat). Per tant, millor que ens n'informem a posteriori, encara que només sigui per curiositat.