26 de juny 2017

PREMI EXTRAORDINARI DE POESIA VISUAL

http://centredamicsdereus.cat/xv-certamen-de-poesia-catalana-f-marti-queixalos/

Vegeu les bases dels premis literaris 2017
El XV Certamen de Poesia catalana F. Martí Queixalós que convoca el Centre d'Amics de Reus, inaugura el lliurament d'originals per correu electrònic. Un fet que remarco i celebro atès que la majoria dels concursos literaris del país encara demanen els originals en paper.

De fet, la notícia d'enguany és que l'entitat convoca un premi de poesia visual, amb motiu de Reus Capital de la Cultura Catalana.  7 composicions en forma de collage amb paraules i imatges que juntes adquireixen nous significats simbòlics. Cal trametre els treballs en format PDF a l’adreça electrònica [info@centredamicsdereus.cat]. Premi: 600 €. Termini: 15 de setembre de 2017.


24 de juny 2017

LES 7 FONTS URBANES DE DUESAIGÜES

Foto: Arnau Ferré Alberich
Duesaigües (Baix Camp) és un poble lligat a l’aigua pel nom que li donen els dos barrancs que el flanquegen: el dels Masos i el d’Enseula, travessats per dos grans viaductes. Les set fonts que hi ha dins el nucli urbà han tingut molts anys protagonisme perquè tot i que el 1925, el patrici reusenc Eduard Toda va fer donació de l'aigua de la Font de la Vilamanya, no va ser fins a finals de la dècada dels seixanta que es va fer la canalització de l'aigua a les cases, al mateix temps que s'obrien els carrers per fer les clavegueres. Darrere de cada canella, doncs, hi descobrim una part de la història del poble. 

Font de la plaça de Catalunya, anomenada també 
font de l'Ajuntament. És de ferro colat muntada 
sobre peces de pedra.  Bon estat de conservació.


Font dels caçadors o del jardí de ca la Lina. La font
és una escultura de pedra artificial que representa
un amoret que té el peu esquerra sobre una petita
tortuga i sosté una pica en forma de petxina. La
canella surt d'entre dos peixos enllaçats per la cua.
Font en desús actualment. Bon estat de conservació.


Font de la plaça del Fossar Vell. Consta d'una singular
pica circular de pedra vermella d'esmolar, muntada
sobre una construcció d'obra folrada de pedra.
Bon estat de conservació.

Font dels Sants Metges.  Adosada en un xamfrà.
Consta d'una pica circular a terra. És singular
la fornícula de pedres amb ceràmiques pintades
de les figures de Sant Cosme i Sant Damià.
Capçada amb una teulada, sota de la qual
hi ha un fanalet. Perfecte estat de conservació.


Font de l'abeurador. Una de les primeres fonts
del poble. És una font de ferro colat muntada
sobre peces de pedra. L'aigua procedeix de la
Vilamanya. Perfecte estat de conservació.


 Font dels lliris. Adosada a la paret de la façana
de darrere de cal Besoret. Consta d'una pica
semicircular envoltada de paret d'obra. La
mateixa construcció s'allarga amb un parterre
a cada costat on hi ha plantats lliris de sant Josep,
que mantenen els veïns. Perfecte estat de conservació.

 Font dels oficis. Adosada a la façana de
l'antiga cooperativa. La construcció consta
d'un arc amb un punt de llum, sota del qual
hi ha la canella que raja en una pica rectangular.
A la paret hi ha rajoles il·lustrades amb figures
que representen oficis: pescador, pintor, paleta,
fuster, pagès i picapedrer; i també rajoles
repetides de boter, carnisser, forner i esmolet.
Bon estat de conservació.


Agraïments: Sebastià Bondia, Montse Francisco, 
Montserrat Guasch i Montserrat Rofes


23 de juny 2017

LA LLOLL I EL SECRET D'EL MALDÀ

La Lloll i el secret d'El Maldà. Idea, dramatúrgia
i direcció: Lloll Bertran. El Maldà, Barcelona
 La Lloll i el secret d'El Maldà és un espectacle en format de cabaret literari que oficia Lloll Bertran, per mitjà d'un monòleg narratiu.  Una peça de butxaca molt ben resolta en la qual la polifacètica actriu canta, balla, es posa a la pell dels personatges per explicar a l'auditori una història truculenta que té com a escenari les estances del mateix palau del baró de Maldà on la representa. Compta amb dos assistents (una pianista i un actor tot terreny) que interactuen amb l'actriu i tots tres amb el públic.  Somriure instal·lat, disposats a encendre rodes i a tirar coets. 10/10





21 de juny 2017

'EL VESTIT NEGRE', ÀLBUM POLIFÒNIC

http://bit.ly/2sF5vuG
Cliqueu la imarge per accedir a l'àlbum de fotografies
de la  presentació
d'El vestit negre. CIMIR, 14-6-2017
La creació col·lectiva 'El vestit negre' va desplegant la voluntat interdisciplinar. El diàleg entre les imatges i els textos publicat en suport digital ha tingut continuïtat en un muntatge on s'han combinat veus, dansa, performance i música en els espais del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (14 de juny de 2017).
Performance de presentació 'El vestit negre'. © Fabián Azul
Els assistents han acudit a la presentació d'un llibre digital sense saber ben bé amb què es trobarien i s'han trobat dins d'una performance significativa en els detalls i en el conjunt. Les emocions i els sentiments han emergit en l'esplèndid marc que pocs coneixien i que inauguràvem per aquest ús, embolcallats per  les oficiants, les paraules, la llum, els sons ambientals, les textures formals (els colors, el ritme, la música, l'equilibri entre simetria i asimetria) que han creat una atmosfera i un estat d'ànim general obert a explorar la transversalitat de l'art.

Tot a punt per començar la performance. © Elena Giménez
S'iniciava l'acte de la mà de dos arquetips femenins, que en declaraven la intenció: Penèlope, l'estratega que aconsegueix ser fidel al seu amor, teixint de dia un sudari i desteixint-lo de nit, i Ariadna seguint el fil que la condueix a la llibertat o, com la imatge del mirall que suggereix Carme Andrade, «Ariadna ens crida a seguir el fil que, alhora, és el mateix que desfà el vestit de Penèlope», en un moviment coreogràfic tant de les ballarines i les rapsodes com dels participants a l'acte.

A la planta baixa, entre maniquins, les primeres lectures.
© Eduard López

Les rapsodes llegeixen uns textos sensuals d'El vestit negre, al plat d'un tocadiscos, la melodia  Il Mondo de Jimmy Fontana No, stanotte amore / Non ho più pensato a te / Ho aperto gli occhi / Per guardare intorno a me, i  tot seguit Patty Bravo:  Tu mi fai girar / tu mi fai girar / come fossi una bambola. Hem partit de la tradició cultural: de dues llegendes clàssiques combinades i de música lleugera dels anys seixanta del segle passat.

El vestit negre es va desfent a mesura que l'oficiant
puja les escales. © Elena Giménez

Les oficiants han convidat els assistents a desplaçar-se per l'escala cerimonial des de la planta baixa fins a la terrassa porxada del primer pis, seguint el fil negre del vestit que s'anava desfent.

Disposats a deixar-nos sorprendre. © Eduard López
L'escala, via d'accés a la transformació, ens ha introduït a l'aventura creativa.

Les oficiants, descalces, continuen la coreografia a la terrassa.
© Fabián Azul
Les rapsodes desgranen els relats i els poemes. © Cesca Toledano
El negre ha estat el color del vestuari de les oficiants, dels maniquins plantats a la recepció del CIMIR, de la roba estesa a la terrassa i de molts dels assistents. En una identificació clara amb la coberta del llibre, advertim molts detalls de color fúcsia, el color que denota energia, expressivitat, passió, estímul a la creativitat: en una arracada, a les ungles dels peus pintades, a l'estampat d'un vestit, en un mocador al cap, als fils d'estendre roba, als punts de llibre, a la cartolina de suport dels textos...
 Pintant sobre el cos de les protagonistes.
Foto: © Isabel Fornos
...i finalment, ratlles de color fúcsia pintades al cos de les ballarines oficiants, al costat del tatuatge efímer de les paraules de sentit màgic: el vestit negre. Arrenca suaument Se piangi, se ridi, de Bobby Solo. Més poesia.


Accció final. Vídeo: © Eduard López
Ballarines, rapsodes i pintora rebent els aplaudiments
Foto: © Cesca Toledano
Mentre el sol es ponia, hem viscut el desenllaç vibrant d'un muntatge polifònic d'imatges, de dansa, de música i de paraules —com a expressió d'idees i com a so—,  que s'han personificat en les protagonistes solars, descalces per sentir l'energia de la terra, convidant al tast final del vi negre, metàfora de la fertilitat, i de la llavor, les avellanes que l'acompanyaven. Aplaudiments entusiastes.


Fotògrafs fotografiats. Foto: © Fabián Azul
Creadors i oficiants de la performance.
Foto: © Isabel Martínez
Moltes gràcies (vegeu El vestit negre fet veu i cos), a tothom
qui ha fet possible la màgia d'aquesta primera performance
 de presentació d'El vestit negre




Performance d'El vestit negre: cròniques i felicitacions, Lena Paüls, «Pont d'Enseula», 19-6-2017
Crònica clínica, de Mònica de Dalmau Mommertz, 16-6-2017
El vestit negre fet veu i cos, Eduard López. «Antiartistes», 15-6-2017
El fil que descabdetlla el vestit negre, Isabel Martínez. «ReusDigital», 15-6-2017
Booktrailer d'El vestit negre, Aleix Cort. «Videolit», 13-6-2017
Benvolgut enemic de gàbies, estrenem 'El vestit negre', Lena Paüls. «Pont d'Enseula», 12-6-2017
Llibertat literària per crear, Kristina Valls. «Diari de Tarragona», 11-6-2017


19 de juny 2017

PERFORMANCE D’EL VESTIT NEGRE: CRÒNIQUES I FELICITACIONS

El vestit negre. Performance de presentació. CIMIR, 14-6-2017
Foto: Eduard López- Elena Giménez
 El Centre de la Imatge Mas Iglesias ha acollit (14-6-2017) la performance del llibre digital El vestit negre. Qui hi va ser no s'està de dir-ne imaginativa, seductora, elegant... I, és que de fet, 'un fracàs no s'improvisa', com diu Joan Fuster, però... un èxit, tampoc.

Darrere de cada acció, persones entusiastes. No en dic els noms, m'estimo més sumar-me al capítol d'agraïments que l'Eduard López fa al seu article El vestit negre fet veu i cos,  al blog «Antiartistes».

Remarco, no obstant, que l'energia de les persones que han estat al capdavant d'aquesta presentació ha creat sinergies invisibles, de tal manera que han aconseguit fer-nos creure que els maniquins han florit a la planta baixa del CIMIR; que els micros, el tocadiscos i la selecció de músiques i textos són plantes de generació espontània a les mans de qui s'encarregava de manipular-los o dir-los; que les performers han ballat una coreografia espontània; que el vídeo del booktrailer es passa cada dia aquí; que les ampolles del vi i les avellanes han arribat a Reus en catifa voladora...

Carme Andrade, ho explica així: "pensant en les coses que han anat sorgint des del primer moment que vam començar a gestar la performance, voldria embastar una mena de guió, un esquelet de com va anar el procés creatiu de tot plegat. Abans voldria apuntar la precarietat de temps, la sensació de buit i alhora l'absolut convenciment que tot aniria bé. Va ser com un teixir (altra vegada la Pe) i un desteixir i tornar a teixir a salt de whats i de paraules mig dites, mig apuntades i de com aquestes tecnologies efímeres ens ajuden en l'arquitectura d'un acabat artístic."

La síntesi del que no es va veure (i me'n deixo!): 

Visita al local, acolliment i enamorament correspost. Visualització d’un fil i al final, un vestit negre. Maniquins, ballarina. ¿Qui? Complicitats. Escaleta. Desfarem un vestit. Com? ¿Qui farà el vestit? Generositat. Tocadiscos, discos. Textos. Música italiana.  Formigues. Sí. Assaig, assaig, assajos. Nit sense dormir. També. Pintar la pell. ¿Qui? ¿A qui? Entusiasme. Calidesa. Espònsor pel vi i les avellanes.

El que n'han dit:

Totes les meves felicitacions i agraïment per la vostra feina, darrera el teló. La que es va veure, magnífica. Marc Perez Oliván

Aconseguir coordinar tot aquest equip és un treball de grans professionals, i el resultat, excel·lent. Ens heu emocionat amb tot el vostre treball que ens ha portat de sorpresa en sorpresa des del primer dia. Una molt gran presentació, felicitats a tots els que ho heu fet possible! Cesca Toledano

La perfomance ha teixit l’estat d’ànim dels presents que han pogut escoltar els mots de la creació artística alhora que contemplaven la posada en escena de la perfomance. Isabel Martínez

Genial la presentació d'ahir, l'espai, l'actuació, les rapsodes. Tot molt encertat. Enhorabona! Fany Alberich

Magnífica presentació. Felicitats! Àngels Paixà

Moltes felicitats! Dóna gust la foto de tant de talent junt! Jordi Farré Sanfeliu

Molt bon record de tot plegat, i sobretot moltes gràcies a tots els que vau col·laborar en la presentació perquè va ser tota una sorpresa i van quedar ben reflectides totes les il·lusions i tot el treball i la creativitat que vau entregar tan generosament. Enhorabona també pel treball final i el booktrailer, fa molt goig veure'l i compartir-lo. Un plaer haver col·laborat i haver gaudit d'aquesta experiència. Conxita Jiménez

¡Muy contentos de haber participado en el Maridaje de Artes y Vino en Mas Iglesias! Muchas gracias a todos los asistentes y, sobretodo, a los artistas que nos hicieron pasar una gran velada de poesía, danza y pintura. Reserva de la Tierra (espònsor,  vi Elegido)

Els de Reus feu molt de soroll! Vaig quedar sorpresa. Sou inquiets, apassionats i diria que màgics. Us vau traure un vestit negre de la mànega que a hores d'ara ja s'ha multiplicat, i de ben segur que portarà cua. Em va encantar l'espai. Fantàstic tot! Maijo Ginovart

Esperes una presentació d'un llibre com molts d'altres i no, doncs no, el llibre és virtual, ells en el nostre món són grans de la literatura i ens sorprenen, només entrar, amb uns maniquins amb els seus vestits negres, que ja et porta a pensar que res serà normal i, efectivament, és així, amb un tocadiscos i la seva música, amb unes lectures de dues grans rapsodes i amb dues grans artistes que ho escenifiquen a la perfecció. Resumint-ho:​ una combinació explosiva per un gran llibre virtual. Gràcies a tots els que ho heu fet possible. Esther Llauradó


La conjectura:

Un esforç de creació com aquest, una arquitectura efímera però construïda amb tanta energia positiva, és un gran pam-i-pipa al monstre de l'entropia universal. Eduard López

Booktrailer


Crònica clínica, de Mònica de Dalmau Mommertz, 16-6-2017
El vestit negre fet veu i cos, Eduard López. «Antiartistes», 15-6-2017
El fil que descabdetlla el vestit negre, Isabel Martínez. «ReusDigital», 15-6-2017
Benvolgut enemic de gàbies, estrenem 'El vestit negre', Lena Paüls. «Pont d'Enseula», 12-6-2017
Llibertat literària per crear, Kristina Valls. «Diari de Tarragona», 11-6-2017



17 de juny 2017

BODAS DE SANGRE, A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Bodas de sangre. Autor: Federico García Lorca. Creació musical: Joan Garriga. Intèrprets: Ivan Benet, Anna Castells, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura, Montse Vellvehí i el cavall Juguetón. Músics: Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra. Espai escènic: Oriol Broggi. Vestuari: Berta Riera. Llums: Pep Barcons. So: Damien Bazin. Vídeo: Francesc Isern. Caracterització: Helena Fenoy i Marta Ferrer. Confecció vestuari: Irene Fernández. Suport tècnic muntatge: Irene Ferrer, Jordi Larrea, Dani Pino i Arnau Planchart. Estudiant en pràctiques Estudis Teatrals IT: Carles Algué. Atenció al públic: Mireia Colomer i Núria Ubiergo. Ajudant direcció i suport regidoria: Anna Castells. Regidora: Anna Cuscó. Tècnic llums: Juan Boné. Tècnic so: Òscar Villar. Direcció: Oriol Broggi. La Perla 29. Biblioteca de Catalunya, Barcelona.

Tragèdia sobre la sorra. ¿I com es representa una tragèdia on es branda la navalla, flueixen la ràbia i l'odi, es tensa l'ambient, però a l'hora de la venjança tot queda elevat a categoria poètica gràcies a la paraula? La resposta és García Lorca que escriu l'obra a partir d'una notícia tràgica ocorreguda en una boda a Níjar (Almeria) i basada, doncs, en un fet real que llegeix l'estiu del 1928 en un retall del diari. Trenta anys després, d'aquesta transfusió de la realitat a la literatura se'n diria "realisme social". Actualment, la ficció ha retornat a la realitat i ha quedat superada en comparació a les notícies quotidianes de violència de gènere. ANDREU SOTORRA, crítica de Bodas de sangre.



12 de juny 2017

BENVOLGUT ENEMIC DE GÀBIES, ESTRENEM 'EL VESTIT NEGRE'


…o la nova cultura de masses devorarà la vella de biblioteca i museu, o aquesta, eixamplant amb urgència les pròpies bases de creació i difusió, l’orientarà críticament fins a absorbir-la. Però, aleshores, ja no serà la mateixa cultura d’Horaci ni tan sols la de Dickens sinó una de nova que, partint de la tradició i obrint-se al futur, realitzarà amb autenticitat les necessitats del món d’avui.
JOAQUIM MOLAS, Una cultura en crisi (1971)

Joaquim Molas va predir fa 46 anys el destí de la vella cultura de biblioteca. Les bases de creació i difusió a què al·ludia el 1971 s'han eixamplat de tal manera —per la banda de la cultura de masses— que ja som al carreró on el professor i historiador de la literatura deia  que arribaríem.  Ho pensava mentre resseguia l'exposició de part del seu llegat «Enemic de gàbies. Joaquim Molas i les avantguardes», a les Cotxeres del Palau Robert, una mostra que recomano vivament per la contemporaneïtat que desprenen tant el conjunt de les creacions com els estudis que s'hi refereixen. (Oberta fins al 27 d'agost).
Molas va donar sentit a una constel·lació d'obres, de grups i de tendències, valorant l'esperit interdiscipinari. El mateix esperit amb què hem emprès el projecte creatiu El vestit negre. Imatges i mots que presentem aquesta setmana.
El vestit negre és un univers saturat d'energia que s'ha publicat en un llibre digital, un regal per a tothom qui vulgui endinsar-s'hi. Un gra de sorra que "partint de la tradició i obrint-se al futur, realitzarà amb autenticitat les necessitats del món d’avui", com deia Molas, possiblement trobarà a la xarxa l'adult que avui és un infant d'un any i pica sobre els dibuixos del seu llibre de fulls durs perquè es pensa que són interactius. O potser, no, de fet, perquè no em puc imaginar què llegirà aleshores aquest ciutadà que avui és una criatura ni amb quin suport arribarà a l'art i a la literatura de ficció. 
Hem partit de la tradició i ens hem obert al futur, amb El vestit negre. Els projectes els imaginem i els encallem o els fem progressar les persones. Aquesta publicació de creació col·lectiva de 38 autors és tal com és per les persones que l'hem impulsat —gràcies, Eduard López—, per les que l'han fet créixer, per les que hi han donat sentit amb les seves creacions i pels que, un cop publicat, l'interpreten i el fan seu. Des del prologuista —gràcies, Biel Ferrer— que en va ser el primer lector fins als lectors —2.923 fins ahir— que han visualitzat la publicació en línia o l'han descarregada en pdf.
El recull consta de cinquanta-una obres entre fotografies, pintures i textos (narració, prosa poètica i poesia) que teixeixen un diàleg ininterromput, s'interrelacionen, s'inclouen en una xarxa on els fils s'entrecreuen amb pluralitat de veus. Imatges i mots intimistes, sensuals, lúdics i d'altres de cívics, emotius, que empatitzen amb el dolor dels coetanis.  
A més, ara, el llibre digital tindrà una translació visual i oral en un espai real. Imatges i paraules s'interpretaran en una posada en escena dinàmica, imaginativa, poètica. I és que aquesta setmana tenim a l'agenda una presentació presencial. La primera. Estan preparant la festa les performers Carme Andrade, Antònia Farré i Meritxell Blay  —participants les tres d'aquest projecte creatiu.

Gràcies, benvolgut "enemic de gàbies" (diu Joan Brossa, en una dedicatòria a Joaquim Molas).


La cita:
Centre de la Imatge Mas Iglesias
(Plaça Ramon Amigó, 1, Reus)
Dimecres dia 14, a dos quarts de vuit del vespre

10 de juny 2017

AMORS & HUMORS, AL TEATRE ROMEA

Amors & Humors, d'Abel Folk i Pep Planas, 
basat en textos de William Shakespeare i 
Miguel de Cervantes. Traductors: Salvador Oliva i
 Joan Sellent. Teatre Romea, Barcelona

Amors & Humors. Un espectacle de petit format que és una joia, un bombó exquisit, un regal inesperat que hem destapat a l’escenari del Teatre Romea. Tres músics, una soprano actriu i dos actors de primera fila (Pep Planas i Abel Folck) dient Shakespeare i Cervantes, explicant anècdotes i llegendes d'aquests dos literats que van ser contemporanis i vam morir amb pocs dies de diferència. Fent-se'ls seus i fent-nos-els propers i actuals. Demostren, per exemple, que van ser els precursors de les selfies i dels tuits. Espectacle en català, castellà i anglès. 10/10



07 de juny 2017

LA POLÍTICA RETRATADA, AL PALAU ROBERT

Cesc, El Correo Catalán, 1968-75
Recomano l'exposició La política retratada, una crònica social i política a través del dibuix humorístic. Els dibuixants humorístics dels diaris ens ofereixen cada dia una mirada crítica, sovint satírica i sempre esmolada de l'actualitat social i política. La mostra, de 200 acudits publicats en 60 mitjans, vol donar una visió contextualitzada de la nostra història recent a través del dibuix humorístic.

Exposició oberta fins a l'11 de juny

03 de juny 2017

'LUCIS ET UMBRAE', AL TEATRE NACIONAL

Lucis et umbrae, de Sergi Buka. Dramat. i textos:Victoria Szpunberg
Direcció: Xavier Martínez. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Sergi Buka, l'elegància en els jocs d'il·lusionisme, acompanyat aquest cop per Jordi Sabatés al piano i la prosa poètica que fa de fil conductor, interpretada per l'actriu Rosa Serra. El títol de l'espectacle fa referència a la llanterna màgica, 'lucis et umbrae', que és com es troba anomenada per primer cop en un llibre del 1671. A banda de la projecció de plaquetes en una llanterna màgica original, incorpora alguns dels seus números més coneguts: el paper que crema, el titella trapezista, les figures d'ombres amb les mans, la levitació i l'escapisme del mateix Buka. Segurament que a causa de textos massa abstractes i d'una dramatúrgia obscura, l'espectacle no acaba de fluir tal com tot el parament a la Sala Petita del Teatre Nacional demana. 7/10



02 de juny 2017

SINGING TALENT SHOW, AL TGB

 
Singing Talent Show. Guió: Lluís Grifé, 
Marta Torras i Benjamí Conesa. 
Direcció: Benjamí Conesa. 
Teatre Gaudí Barcelona.

Espectacle recomanat a partir de 7 anys.


Espectacle familiar amb format de concurs televisiu, tipus «Oh Happy Day» de TV3. L'escenari és el plató on es desenvolupa el càsting per trobar la millor princesa enamorada, el millor príncep, el dolent més dolent, etc. S'hi presenten heroïnes, princeses, herois i superdotats que, per mostrar el que saben fer, canten la cançó emblemàtica de la pel·lícula —de la factoria Disney la majoria— de la qual són protagonistes. Els espectadors petits segueixen bé el fil conductor, que d'altra banda és ben prim, i canten fluixet les cançons. Remarcables interpretacions tant individuals com corals, en un espectacle agraït que es converteix en físic pels actors i cantants a causa dels  múltiples i complicats canvis de vestuari i de transformació de personatges. Anotem que la mida justa seria d'un quart menys. 8/10





01 de juny 2017

WORLD PRESS PHOTO 2016, AL CCCB

Abandonados. © Santi Palacios
La fundació holandesa Photographic Social Vision organitza per tretzè any l'exposició World Press Photo al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.  El ritual es repeteix en aquesta mostra de periodisme visual més important del món: visitants a munts que fem l'itinerari desplaçant-nos lentament i en silenci, reverents, davant de cada fotografia premiada.
La collita de 2016 fa feredat:  barcasses de la desesperació,  desplaçats sirians en el camí minat d'arribada a Europa, malalts mentals oblidat a l'Àfrica, abusos ecològics... Llegim les informacions que hi ha al costat de cada imatge, no ens en perdem ni una (sisplau, augmenteu la mida de la lletra!) i ens aturem corpresos davant moltes de les fotografies, com ara la de Santi Palacios que obre aquest apunt. Són dos infants. La nena (a l'esquerra) té onze anys i al seu costat —no hi ha un vell plorant a qui consolar— hi ha el seu germà petit.  No ploren de por al mar, sinó que acaben de perdre la mare, morta a Líbia. La tragèdia que hi ha darrere d'aquesta imatge no és de les que es llegeixen una sola vegada. L'exposició World Press Photo és garantia de fotoperiodisme veraç,  que ens ajuda a entendre el món. 

Exposició oberta fins al 5 de juny


31 de maig 2017

'SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU', A LA SECA

Somni d'una nit d'estiu. Autor: William Shakespeare. Traducció: Salvador Oliva. Adaptació: Adrià Aubert i Ariadna Pastor. Música: Llorenç González i Guillem Roma. Direcció: Adrià Aubert. La Seca Espai Brossa, Barcelona

Somni d'una nit d'estiu, l'obra on Shakespeare va jugar a la cluca al bosc, amb un follet de mestre de cerimònies. La va escriure en ocasió d'una boda i encara no ens sabem avenir que tingués la barra d'explicar als nuvis i als convidats que l'amor és fruit de l'atzar (o d'un elixir) precisament en aquella festa. Personatges que es confessen enamorats perdudament i amb una gota en tenen prou per canviar d'opinió. N'hem vist múltiples de Somni..., en escenaris i companyies vàries, però cap de descarada, i alhora, cenyida-se tan fidelment a l'esperit original, com la que presenta la companyia Els Pirates Teatre, a la Seca Espai Brossa.  Un empostissat amb dues trapes, vestuari fregolià, música al seu punt just i uns comediants amb els quals no és possible deixar de somriure la malícia escènica. I aplaudir-los pel rigor amb què amb emprès l'obra i per l'exquisidesa del resultat. Benaurats set quarts d'espectacle. Feu-me confiança, tenim en cartellera un bosc per a tots els públics. Adolescents, no badeu! 10/10





30 de maig 2017

TORNÉ ESQUIUS, AL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA

Pere Torné Esquius, La cambra trista, c.1913.
Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú
Observeu bé aquesta pintura. Forma part de l'exposició Torné Esquius. Poètica quotidiana, del MNAC. A primer cop d'ull és un interior sense persones, una composició equilibrada, tranquil·la, poètica. Ens sobta un rellotge penjat a la paret, ¿anacronia o símbol de Cronos? Sobre el llit i a terra hi ha flors. I dos canelobres apagats. A la finestra una torreta amb una planta seca, més enllà es veu la capçada d'una església que acaba amb una creu. Dues cadires de vetlla. Si continuem investigant acabarem sabent qui ha estat en aquesta cambra. Fins i tot podem aventurar-nos a verbalitzar qui hi ha mort (vegeu la Dolorosa al capçal). Una pintura informativa d'un espai quotidià on han succeït coses. Torné Esquius ha pintat el present on es reflecteix —vivíssimament— el passat. Inquietant.
La pintura es titula La cambra trista i és de Pere Torné Esquius (Sant Martí de Provençals, 1879- Flavacourt, Illa de França, 1936), un pintor l'obra del qual no s'ha divulgat més enllà dels col·leccionistes d'art i que ara recupera el Museu Nacional d'Art de Catalunya en una antologia magnífica. Eduard Vallès i Elena Llorens, que han comissariat l'exposició, han localitzat 300 pintures i n‘han seleccionat 35 olis i 48 dibuixos que  il·lustren l'univers particular de l'artista. El més destacable són 15 tintes originals —que es consideraven perdudes— de les 39 làmines —24 reproduïdes en gran format a l'exposició— que van il·lustrar Els dolços indrets de Catalunya, del 1910 (llibre de poesies de Francesc Sitjà, amb pròleg de Joan Maragall i set olis per decorar una cambra infantil.

Exposició oberta fins al 9 de juliol

29 de maig 2017

'GENERACIÓ DE MERDA', AL TEATRE GAUDI BARCELONA


Generació de merda. Un musical amb molts “likes”
Autors: Xavier Morató (text) i Gerard Sesé (música).
Reposició i revisió: Teatre Gaudí Barcelona (TGB)
Generació de merda. Un musical amb molts 'likes'  parla dels joves (és  un dir, perquè ratllen la trentena) suposadament 'massa' ben preparats, que estan a l'atur i que tornen a viure a casa dels pares. Tòpics i no tant, radiografiant l'economia d'aquest fragment de la societat d'avui.  Música en directe i energia abassegadora a la pista del teatre Gaudí Barcelona. Un bravo per a tots i cadascun dels intèrprets! 8/10



27 de maig 2017

'DANSA DE MORT', A LA SALA MUNTANER

Dansa de mort, d'Strindberg. Versió i direcció: Jordi Casanovas. 
Sala Muntaner, Barcelona
La versió que Jordi Casanovas ha fet de l'obra Dansa de mort, d'August Strindberg (escrita el 1900), se situa dos dies abans del cop d'estat del 1981, té com a protagonista un militar esquizofrènic  colpista (interpretat per l'actor Lluís Soler) i la seva esposa (Mercè Arànega), un matrimoni malavingut que viu sense relacionar-se amb ningú en una mansió d'una illa, que esdevé símbol de la seva relació tortuosa i de l'entorn hermètic que s'han creat. Un cosí que ha estat exiliat (Carles Martínez) visita la parella, després de molts anys. Es posen al dia de les circumstàncies que els han marcat la vida, engolits per les tenebres esclatants de la bogeria. 8/10.

El duel que protagonitzen els tres va ‘in crescendo’. I un dels atractius de l'arquitectura de l'obra és que cadascun dels personatges enfila progressivament el seu enfonsament, el seu ascens i la seva caiguda definitiva. Tres interpretacions mestres que entusiasmen l'auditori. ANDREU SOTORRA, 'Dansa de mort', fragment de la crítica.






26 de maig 2017

A DUESAIGÜES, «FEM BARANA», RECITAL DE POEMES DE NATURA



¿Què és «fer barana»? És una activitat recurrent a Duesaigües (Baix Camp). Té lloc a la plaça 15 d’Agost, una antiga era de batre, d’aquí ve la seva rodonesa que la converteix en un mirador privilegiat. En aquesta plaça, s’hi conversa distesament, s’hi comenten els assumptes del poble, és un dels espais on es relacionen de forma natural les diferents generacions. Dissabte, 27 de juny, a les 12:30 h, dins la Fira Muntànyum, hi tindrà lloc el recital FEM BARANA, de poemes sobre natura, amb la barana, els trossos i els boscos d’Escornalbou  com a marc escenogràfic únic. 
Agraeixo els responsables de «Duesaigües. La Revista» aquesta iniciativa poètica que desitjo que tingui continuïtat davant d'aquesta impressionant barana o en d'altres de més recolliment que hi ha per tot el poble. De bons textos, bons rapsodes i bon públic per gaudir-nos, no en falten.




25 de maig 2017

LA SALOQUIA, HEMEROTECA DE CRÍTIQUES DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

http://lasaloquia.blogspot.com.es/
Cliqueu la imatge per accedir al blog «La Saloquia»

El blog «La Saloquia»  recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades en diversos mitjans per Andreu Sotorra, distingit amb el premi «Trajectòria» pel conjunt de l'obra com a crític literari.

A «La Saloquia» es pot fer una cerca per autor, editorial, títol, temàtica i edat recomanada. S'hi troben les crítiques publicades al Suplement de Cultura del diari AVUI i a la revista digital «Cornabou», des del 1989 fins a l'actualitat. Una activitat crítica acompanyada tots aquests anys, també de ressenyes divulgatives, al mateix diari AVUI a la columna Bibliojove d'avui; a la secció Clip de Llibres de Ràdio Estel; dins el programa Babel, de Catalunya Ràdio i  a la secció En família de la revista Time Out Barcelona.

Durant el procés de digitalització d'aquesta hemeroteca, han aparegut entre els retalls i la documentació en paper nombroses cartes i targetes, manuscrites la majoria, d'autors de literatura infantil i juvenil com Maria Aurèlia Capmany, Emili Teixidor, Maria Àngels Anglada, Gabriel Janer Manila, Joaquim Carbó, Jaume Cela, Pep Albanell, Josep Valverdú, Víctor Mora, Ponç Pons, Olga Xirinacs, Maria Dolors Alibés, Jordi Folck, Maria Lluïsa Solà, Isabel-Clara Simó, Sebastià Estradé, Aurora Díaz-Plaja, Mercè Company, Josep Lorman, Estrella Ramon, Carles Riera... d'il·lustradors  com Mercè Llimona, Mabel Piérola, Carme Solé Vendrell, Agustí Asensio, Carme Peris, Irene Bordoy, Marta Balaguer, Gemma Sales... i editors com Romà Dòria (La Galera), Gemma Lienas (Cruïlla), Elena O'Callaghan (L'Arca de Júnior - Grijalbo Mondadori), Ramon Besora (Aura), Orfeó Català (Departament Publicacions), Josep Maria Maideu (Edebé), Marta Fusté (Timun Mas)..., entre molts altres.

Crítiques del 1989 al 2005, a «La Saloquia»
Crítiques des del 2006 fins a l'actualitat al  web de l'autor



24 de maig 2017

'TEMPLERS', AL MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA


Templers.  Guerra i religió a l'Europa de les croades, una exposició divulgativa d'una de les ordes religiosomilitars més famoses de l'edat mitjana. Un recorregut molt ben seqüenciat, sobri de presentació, però  atractiu de fons.  Presenta d'una manera rigorosa els darrers estudis sobre la història dels cavallers templers, monjos i guerrers a la vegada,  i la seva presència en les Croades, objectivament, fent evident que han arribat popularitzats amb una aurèola de llegenda. Des de la fundació de l'orde del Temple el 1120 per protegir els pelegrins de Jerusalem, fins a la supressió de l'orde al concili de Viena del 1312. L'exposició remarca la importància del llegat templer —incidint en especial a l'establiment del Temple a la Corona d'Aragó— i convida el visitant a la reflexió sobre la violència per motius religiosos. 
Exposició oberta fins al 23 de juliol.

Activitats paral·leles per a tots els públics, entre les quals destaquen:

Per saber-ne més:







23 de maig 2017

'AL I OLI', AL TEATRE DEL RAVAL

Al i Oli (The Sunshine Boys), de Neil Simon
Versió i direcció: Josep Minguell.Teatre del Raval, Barcelona
El Teatre del Raval presenta Al i Oli (The Shunshine Boys), comèdia de Neil Simon (Bronx, Nova York, EUA, 1927) escrita el 1972.  Tres anys després, amb guió del mateix autor, l'obra es va portar al cinema dirigida per Herbert Ross, protagonitzada per Walter Matthau i George Burns. El 1995 Woody Allen i Peter Falk en van fer una versió per a televisió. Aquí, la dirigeix Josep Minguell que la coprotagonitza amb Mingo Ràfols. A cap dels dos actors se'ls coneix com a humoristes, però tenen el talent per fer el que vulguin. L'Al i l'Oli van ser una parella d'humoristes d'èxit. També van ser amics inseparables, però la relació es va malmetre i l'enemistat fa una dotzena d'anys que dura. Ara que són dos vells —amb fallades de memòria i el cos que ja no els respon— els contracten a través d'un agent artístic nebot de l'Oli a un programa de nostàlgia televisiva perquè representin un dels seus esquetxos més celebrats. I les desavinences emergeixen amb ferocitat. ¿Acceptaran o no acceptaran l'encàrrec? ¿Se'n sortiran airosos? El desenllaç —tal com ha de ser— una sorpresa. 8/10

21 de maig 2017

'VEN A FRAGUEL ROCK', AL TANTARANTANA

Ven a Fraguel Rock. Dramatúrgia: Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos
Direcció: Salvador S. Sánchez. Teatre Tantarantana, Barcelona
A l'escena, l'espai privat dels treballadors d'un parc d'atraccions. S'hi troben tres dones disfressades, a punt de fer un àpat i recuperar forces. Però, de sobte, salta l'espurna: algú ha assassinat un fraguel (?). Google fa el miracle i m'informa que «Fraggle Rock» va ser una sèrie infantil protagonitzada per titelles de drap anomenats« fraggles», que aquí es va poder veure a partir de 1985. La majoria del públic de la meva sessió sap què és un fraguel i canten fluixet a cor:  «Vamos a jugar / tus problemas déjalos. / Para disfrutar, / ven a Fraggle Rock...» Suposadament les tres treballadores són sospitoses d'haver perpetrat el titellicidi: Glenda,  l'Animal i l'Alegre Mariachi. La culpable serà diferent a cada sessió, segons els vots dels espectadors que hem deixat a cada urna  a l'entrada del teatre. O sigui que hem fet un veredicte abans de saber res de l'assumpte i poder prendre part per una o per una altra. Una pràctica que cal revisar, encara que sigui un joc.  7/10
  

20 de maig 2017

'CIUTAT DE VIDRE', A LA SALA BECKETT

Ciutat de vidre. Basada en la novel·la gràfica de Paul Auster (text),
David Mazzucchelli i Paul Karasik (adaptació i dibuixants)
Traducció: Joan Sellent.  Direcció: Ricard Soler i Mallol
Sala Beckett, Barcelona
L'any 1985, l'escriptor Paul Auster va escriure Ciutat de vidre (Edicions 62, traducció d'Albert Nolla), primera novel·la de la «Trilogia de Nova York», versionada en format gràfic pels dibuixants David Mazzucchelli i Paul Karasik, el 1994 (en català, a Angle Editorial, 2012). Aquesta novel·la gràfica és el referent del muntatge que Obskené presenta ara a la nova Sala Beckett. La companyia va obtenir el premi Adrià Gual 2015 amb aquest projecte. El guió —traduït per Joan Sellent— ple d'el·lipsis i fragmentat, propi dels àlbums de còmics,  resulta una mica confús. Les projeccions paral·leles a l'acció de l'escenari de dibuixos de les vinyetes en blanc i negre són un marc estètic innovador, però caldria que, a més, aportessin elements de comprensió al joc de dobles personalitats. A punt de perdre'm pels laberints de la Gran Poma. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


19 de maig 2017

ESQUERDES PARRACS ENDERROCS, AL TNC

Esquerdes Parracs Enderrocs, de Carles Santos
i Jordi Oriol, a partir de Joan Brossa.
Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Joan Brossa i Carles Santos, explosius al Teatre Nacional de Catalunya, interpretats per nou actors acabats de  graduar de l'Institut del Teatre, en versió i direcció de Jordi Oriol. Coreografies, jocs lingüístics, sons, empastifament que cau del sostre. Poesia visual en un espectacle hilarant. 7/10

«Esquerdes» perquè és allò que apareix en un mur de dalt a baix; «Parracs» perquè és un pedaç mal cosit o un tros de roba estripada; i «Enderrocs» perquè és la pila de materials acumulats després d'una demolició. Tot dat i beneït i tot ben remenat, aconsegueix algunes escenes que es toquen amb el teatre més poètic i burleta de Joan Brossa, i d'altres que es donen la mà amb la composició escènica de Carles Santos. ANDREU SOTORRA

 



18 de maig 2017

BOOKTRAILER 'EL VESTIT NEGRE'

http://bit.ly/2qvUni0
El vestit negre. Booktrailer: http://bit.ly/2qvUni0
Primer va ser una imatge —gràcies, Joan Tharrats— que va suggerir mots, després amb l'Eduard López vam somiar un projecte que trenta-vuit creadors van omplir de sentit. Cinquanta-un treballs (fotografies, pintures, collage, proses i poemes) al voltant d'El vestit negre que, convertit en llibre digital, pot llegir tothom qui ho vulgui a internet o descarregar-lo en pdf. És difícil passar-hi els ulls i no quedar-s'hi feliçment atrapat. Ara en un booktrailer en fem un tast que serveixi d'esquer  per apropar-se més encara a "imatges i mots, pensaments i emocions. Alhora i entortolligats", com diu Biel Ferrer, al pròleg.


I, en perspectiva, la primera presentació presencial.
La cita:
 Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) 
Plaça Ramon Amigó, 1, de Reus
Dimecres, 14 de juny a les 19:30 h.

17 de maig 2017

ELS TRES ANIVERSARIS, A LA VILLARROEL

Els tres aniversaris. Autora: Rebekka Kricheldorf. Trad: Joan Negrié
Direcció: Jordi Prat i Coll. La Villarroel, Barcelona
L'obra Els tres aniversaris es basa en Les tres germanes, d'Anton Txékhov, i es converteix en aquesta versió en una tragicomedia contemporània que signa la dramaturga Rebekka Kricheldorf (Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1974), amb el títol de Villa Dolorosa. Formen la família inicial, tres germanes (Olga, Maixa, Irina, com les protagonistes del clàssic txékhovià), un germà i la dona del germà. Tres aniversaris, tres actes i  la impossibilitat de canviar res. Tres aniversaris, tots de la Irina, 38, 39 i 40 anys i encara pensant si estudia o deixa d'estudiar, tot el dia gandulejant per casa. L'únic que evoluciona és el germà que en aquest període vol escriure una novel·la, s'enamora, té dos fills que colonitzen la casa pairal, es desenamora, té feina de funcionari i s'oblida d'escriure res... M'imagino les germanes d'aquesta família aprofitant per sempre més els aniversaris per avorrir-se i esgarrapar-se mútuament. 9/10 



16 de maig 2017

LA AUTORA DE «LAS MENINAS», AL TEATRE GOYA

La autora de “Las Meninas”. Autor i director:
Ernesto Caballero. Teatre Goya, Barcelona
Sor Ángela, la monja copista que interpreta l'actriu Carmen Machi, viurà un trasbals artisticomístic quan el 2037 l'Estat espanyol es vegi obligat a vendre el quadre de Las Meninas i la contractin del Museu del Prado per fer-ne una còpia, que és la que es quedaria a la col·lecció del museu. Li surt la vena artística i, enamorada de l'obra de Kandinski, fa una deconstrucció del famós quadre, amb l'esverament de qui ha de pagar la còpia. L'entorn polític d'aquí vint anys, segons Ernesto Caballero, haurà canviat. Catalunya haurà passat un període d'independencia i maldarà, demanarà i pregarà de tornar ser admesa a l'Estat espanyol, governat per un partit anomenat Pueblo En Pie, gens interessat per la conservació del patrimoni. De la Unió Europea no en quedarà ni rastre i es tornarà a la pesseta. A banda dels presagis i ficcions humorístiques d'aquest text magníficament construït,  qui s'emporta totes les mirades, els sentiments i els aplaudiments és Carmen Machi que desplega un personatge ple de matisos, que el porta gairebé de puntetes des de la ingenuïtat fins al desfici creatiu, de l'autocensura a l'afirmació com  a persona. Bravo! 9/10
  

15 de maig 2017

JORNADES DE LITERATURA TRANSVERSAL'17, AL VENDRELL

Al maig, la literatura es bronzeja a la Costa Daurada,
lema de les  I Jornades de literatura TRANSVERSAL’17

El pintor Marc A. Pérez Oliván (Mauritània, 1951) tornarà a exposar quadres de la col·lecció 'Lectures, un naufagi infinit', pintures de gran format inspirades en les seves lectures preferides.  Tinc el privilegi que una de les meves narracions (L'adagio d'Albinoni) ha estat interpretada pel pintor. 
Les I jornades TRANSVERSAL'17 són un projecte de l'hotel Le Méridien Ra. (Av. Sanatori, 1, 43880 del Vendrell), organitzades per la gestora cultural Bracket Cultura. Pintura, música, lectura de textos literaris i debats d'actualitat literària.  Dies 19 i 20 de maig.

Per saber-ne més



14 de maig 2017

DIBUIXANT REUS, DE TERESA LLORACH I EDUARD LÓPEZ

Dibuixant Reus
Aquarel·les: Teresa Llorach
Textos: Eduard López
  

   
El projecte de publicació del llibre Dibuixant Reus és a punt de culminar a la plataforma Quorum llibres  ¿Qui dubta que hi haurà els cofinançadors que calen per dur a terme la publicació en suport tradicional? 
Tot hi va a favor. En primer lloc per les aquarel·les delicades i esplèndides de detalls de Teresa Llorach. Treballs poètics interpretant paratges de la ciutat de Reus, festes, espectacles i tradicions des de l'emoció de l'art. Les acompanyen uns textos d'Eduard López Mercadé on descobreix secrets de la ciutat. El conjunt és una declaració d'amor a la ciutat de Reus i a la seva gent.
 Feu-ne aquí un tast.

Reserva d'exemplars:
Quorum llibres