I, Daniel Blake, pel·lícula dirigida per Ken Loach, Palma d'or, al Festival de Cinema de Cannes de 2016. L'estat del benestar del Regne Unit en un sistema deshumanitzat que acaba humiliant els ciutadans que hauria de protegir. La gràcia d'aquesta pel·lícula és haver traslladat el realisme social actualitzat —d'ara mateix—, en estat pur a la pantalla. Si no fos que té argument i l'estructura narrativa clàssica podríem pensar que es tracta d'un documental sobre la pobresa galopant a què es veuen abocades les classes mitjanes. Un fuster autònom té prohibit treballar per motius de salut. No obstant, l'estat per mitjà de funcionaris agressius, no li dona la invalidesa i l'obliga a buscar feina. Es queda sense recursos econòmics mentre passa un viacrucis reclamant els seus drets. Loach sap descriure amb poques imatges l'angoixa dels que passen gana i, deixant a banda algun toc efectista massa evident, me'l crec.