27 de juny 2017

EL MIRALL QUE VOLA I ALTRES NARRACIONS

https://sites.google.com/site/lenapauls/elmirallquevola


El mirall que vola és un recull de set narracions premiades i/o publicades en llibres col·lectius. Coberta de Marc Pérez Olivan.
Podeu llegir-lo en línia o bé descarregar-ne el pdf.



Les narracions que aplega El mirall que vola:
* El ressopó, premi de narrativa La Mar de Lletres, modalitat Contes de Nadal, Calafell, 2003.
* La meva Adela, premi de narrativa Frederica Montseny, Manlleu, 2007.
* El mirall que vola, «La Fura», núm. 1363, 10/16 octubre 2008. Llavor de Lletres, Vilafranca del Penedès, 2008.
* Distàncies, premi de narrativa breu 'Els Cinc Pins de les Roquetes', Sant Pere de Ribes, 2005.
* Com doblegar el cercle, publicat dins el projecte pedagògic ‘De la literatura a les cuines’, al blog Ilercavònia i Cossetània: literatura i àpats, 2013.
* Les orelles tenen parets, narració publicada en el volum col·lectiu Una petita vida i altres narracions, del premi Vent de Port, Tremp, 2003.
* La bòbila, narració publicada en el volum col·lectiu Vi bo i altres contes, del premi Tinet, Tarragona, 2013.

26 de juny 2017

PREMI EXTRAORDINARI DE POESIA VISUAL

http://centredamicsdereus.cat/xv-certamen-de-poesia-catalana-f-marti-queixalos/

Vegeu les bases dels premis literaris 2017
El XV Certamen de Poesia catalana F. Martí Queixalós que convoca el Centre d'Amics de Reus, inaugura el lliurament d'originals per correu electrònic. Un fet que remarco i celebro atès que la majoria dels concursos literaris del país encara demanen els originals en paper. Premi: 600 €. Termini: 15 de setembre de 2017

De fet, la notícia d'enguany és que l'entitat convoca un premi de poesia visual, amb motiu de Reus Capital de la Cultura Catalana.  7 composicions en forma de collage amb paraules i imatges que juntes adquireixen nous significats simbòlics. Cal trametre els treballs en format PDF a l’adreça electrònica [info@centredamicsdereus.cat]. Premi: 600 €. Termini prorrogat: 22 de setembre de 2017.


24 de juny 2017

LES 7 FONTS URBANES DE DUESAIGÜES

Foto: Arnau Ferré Alberich
Duesaigües (Baix Camp) és un poble lligat a l’aigua pel nom que li donen els dos barrancs que el flanquegen: el dels Masos i el d’Enseula, travessats per dos grans viaductes. Les set fonts que hi ha dins el nucli urbà han tingut molts anys protagonisme perquè tot i que el 1925, el patrici reusenc Eduard Toda va fer donació de l'aigua de la Font de la Vilamanya, no va ser fins a finals de la dècada dels seixanta que es va fer la canalització de l'aigua a les cases, al mateix temps que s'obrien els carrers per fer les clavegueres. Darrere de cada canella, doncs, hi descobrim una part de la història del poble. 

Font de la plaça de Catalunya, anomenada també 
font de l'Ajuntament. És de ferro colat muntada 
sobre peces de pedra.  Bon estat de conservació.


Font dels caçadors o del jardí de ca la Lina. La font
és una escultura de pedra artificial que representa
un amoret que té el peu esquerra sobre una petita
tortuga i sosté una pica en forma de petxina. La
canella surt d'entre dos peixos enllaçats per la cua.
Font en desús actualment. Bon estat de conservació.


Font de la plaça del Fossar Vell. Consta d'una singular
pica circular de pedra vermella d'esmolar, muntada
sobre una construcció d'obra folrada de pedra.
Bon estat de conservació.

Font dels Sants Metges.  Adosada en un xamfrà.
Consta d'una pica circular a terra. És singular
la fornícula de pedres amb ceràmiques pintades
de les figures de Sant Cosme i Sant Damià.
Capçada amb una teulada, sota de la qual
hi ha un fanalet. Perfecte estat de conservació.


Font de l'abeurador. Una de les primeres fonts
del poble. És una font de ferro colat muntada
sobre peces de pedra. L'aigua procedeix de la
Vilamanya. Perfecte estat de conservació.


 Font dels lliris. Adosada a la paret de la façana
de darrere de cal Besoret. Consta d'una pica
semicircular envoltada de paret d'obra. La
mateixa construcció s'allarga amb un parterre
a cada costat on hi ha plantats lliris de sant Josep,
que mantenen els veïns. Perfecte estat de conservació.

 Font dels oficis. Adosada a la façana de
l'antiga cooperativa. La construcció consta
d'un arc amb un punt de llum, sota del qual
hi ha la canella que raja en una pica rectangular.
A la paret hi ha rajoles il·lustrades amb figures
que representen oficis: pescador, pintor, paleta,
fuster, pagès i picapedrer; i també rajoles
repetides de boter, carnisser, forner i esmolet.
Bon estat de conservació.


Agraïments: Sebastià Bondia, Montse Francisco, 
Montserrat Guasch i Montserrat Rofes


23 de juny 2017

LA LLOLL I EL SECRET D'EL MALDÀ

La Lloll i el secret d'El Maldà. Idea, dramatúrgia
i direcció: Lloll Bertran. El Maldà, Barcelona
 La Lloll i el secret d'El Maldà és un espectacle en format de cabaret literari que oficia Lloll Bertran, per mitjà d'un monòleg narratiu.  Una peça de butxaca molt ben resolta en la qual la polifacètica actriu canta, balla, es posa a la pell dels personatges per explicar a l'auditori una història truculenta que té com a escenari les estances del mateix palau del baró de Maldà on la representa. Compta amb dos assistents (una pianista i un actor tot terreny) que interactuen amb l'actriu i tots tres amb el públic.  Somriure instal·lat, disposats a encendre rodes i a tirar coets. 10/10





21 de juny 2017

'EL VESTIT NEGRE', ÀLBUM POLIFÒNIC

http://bit.ly/2sF5vuG
Cliqueu la imarge per accedir a l'àlbum de fotografies
de la  presentació
d'El vestit negre. CIMIR, 14-6-2017
La creació col·lectiva El vestit negre va desplegant la voluntat interdisciplinar. El diàleg entre les imatges i els textos publicat en suport digital ha tingut continuïtat en un muntatge on s'han combinat veus, dansa, performance i música en els espais del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (14 de juny de 2017).
Performance de presentació 'El vestit negre'. © Fabián Azul
Els assistents han acudit a la presentació d'un llibre digital sense saber ben bé amb què es trobarien i s'han trobat dins d'una performance significativa en els detalls i en el conjunt. Les emocions i els sentiments han emergit en l'esplèndid marc que pocs coneixien i que inauguràvem per aquest ús, embolcallats per  les oficiants, les paraules, la llum, els sons ambientals, les textures formals (els colors, el ritme, la música, l'equilibri entre simetria i asimetria) que han creat una atmosfera i un estat d'ànim general obert a explorar la transversalitat de l'art.

Tot a punt per començar la performance. © Elena Giménez
S'iniciava l'acte de la mà de dos arquetips femenins, que en declaraven la intenció: Penèlope, l'estratega que aconsegueix ser fidel al seu amor, teixint de dia un sudari i desteixint-lo de nit, i Ariadna seguint el fil que la condueix a la llibertat o, com la imatge del mirall que suggereix Carme Andrade, «Ariadna ens crida a seguir el fil que, alhora, és el mateix que desfà el vestit de Penèlope», en un moviment coreogràfic tant de les ballarines i les rapsodes com dels participants a l'acte.

A la planta baixa, entre maniquins, les primeres lectures.
© Eduard López

Les rapsodes llegeixen uns textos sensuals d'El vestit negre, al plat d'un tocadiscos, la melodia  Il Mondo de Jimmy Fontana No, stanotte amore / Non ho più pensato a te / Ho aperto gli occhi / Per guardare intorno a me, i  tot seguit Patty Bravo:  Tu mi fai girar / tu mi fai girar / come fossi una bambola. Hem partit de la tradició cultural: de dues llegendes clàssiques combinades i de música lleugera dels anys seixanta del segle passat.

El vestit negre es va desfent a mesura que l'oficiant
puja les escales. © Elena Giménez

Les oficiants han convidat els assistents a desplaçar-se per l'escala cerimonial des de la planta baixa fins a la terrassa porxada del primer pis, seguint el fil negre del vestit que s'anava desfent.

Disposats a deixar-nos sorprendre. © Eduard López
L'escala, via d'accés a la transformació, ens ha introduït a l'aventura creativa.

Les oficiants, descalces, continuen la coreografia a la terrassa.
© Fabián Azul
Les rapsodes desgranen els relats i els poemes. © Cesca Toledano
El negre ha estat el color del vestuari de les oficiants, dels maniquins plantats a la recepció del CIMIR, de la roba estesa a la terrassa i de molts dels assistents. En una identificació clara amb la coberta del llibre, advertim molts detalls de color fúcsia, el color que denota energia, expressivitat, passió, estímul a la creativitat: en una arracada, a les ungles dels peus pintades, a l'estampat d'un vestit, en un mocador al cap, als fils d'estendre roba, als punts de llibre, a la cartolina de suport dels textos...
 Pintant sobre el cos de les protagonistes.
Foto: © Isabel Fornos
...i finalment, ratlles de color fúcsia pintades al cos de les ballarines oficiants, al costat del tatuatge efímer de les paraules de sentit màgic: el vestit negre. Arrenca suaument Se piangi, se ridi, de Bobby Solo. Més poesia.


Accció final. Vídeo: © Eduard López
Ballarines, rapsodes i pintora rebent els aplaudiments
Foto: © Cesca Toledano
Mentre el sol es ponia, hem viscut el desenllaç vibrant d'un muntatge polifònic d'imatges, de dansa, de música i de paraules —com a expressió d'idees i com a so—,  que s'han personificat en les protagonistes solars, descalces per sentir l'energia de la terra, convidant al tast final del vi negre, metàfora de la fertilitat, i de la llavor, les avellanes que l'acompanyaven. Aplaudiments entusiastes.


Fotògrafs fotografiats. Foto: © Fabián Azul
Creadors i oficiants de la performance.
Foto: © Isabel Martínez
Moltes gràcies (vegeu El vestit negre fet veu i cos), a tothom
qui ha fet possible la màgia d'aquesta primera performance
 de presentació d'El vestit negre




Performance d'El vestit negre: cròniques i felicitacions, Lena Paüls, «Pont d'Enseula», 19-6-2017
Crònica clínica, de Mònica de Dalmau Mommertz, 16-6-2017
El vestit negre fet veu i cos, Eduard López. «Antiartistes», 15-6-2017
El fil que descabdetlla el vestit negre, Isabel Martínez. «ReusDigital», 15-6-2017
Booktrailer d'El vestit negre, Aleix Cort. «Videolit», 13-6-2017
Podcast de l'entrevista a Eduard López i Carme Andrade. Programa ’Vols venir a la meva barca?’, conduït per Agnès Toda. «LANOVA ràdio», 13-6-2017, minut 08:00 - 27:40
Benvolgut enemic de gàbies, estrenem 'El vestit negre', Lena Paüls. «Pont d'Enseula», 12-6-2017
Llibertat literària per crear, Kristina Valls. «Diari de Tarragona», 11-6-2017


19 de juny 2017

PERFORMANCE D’EL VESTIT NEGRE: CRÒNIQUES I FELICITACIONS

El vestit negre. Performance de presentació. CIMIR, 14-6-2017
Foto: Eduard López- Elena Giménez
 El Centre de la Imatge Mas Iglesias ha acollit (14-6-2017) la performance del llibre digital El vestit negre. Qui hi va ser no s'està de dir-ne imaginativa, seductora, elegant... I, és que de fet, 'un fracàs no s'improvisa', com diu Joan Fuster, però... un èxit, tampoc.

Darrere de cada acció, persones entusiastes. No en dic els noms, m'estimo més sumar-me al capítol d'agraïments que l'Eduard López fa al seu article El vestit negre fet veu i cos,  al blog «Antiartistes».

Remarco, no obstant, que l'energia de les persones que han estat al capdavant d'aquesta presentació ha creat sinergies invisibles, de tal manera que han aconseguit fer-nos creure que els maniquins han florit a la planta baixa del CIMIR; que els micros, el tocadiscos i la selecció de músiques i textos són plantes de generació espontània a les mans de qui s'encarregava de manipular-los o dir-los; que les performers han ballat una coreografia sense assajar-la; que el vídeo del booktrailer es passa cada dia aquí; que les ampolles del vi i les avellanes han arribat a Reus en catifa voladora...

Carme Andrade, ho explica així: "pensant en les coses que han anat sorgint des del primer moment que vam començar a gestar la performance, voldria embastar una mena de guió, un esquelet de com va anar el procés creatiu de tot plegat. Abans voldria apuntar la precarietat de temps, la sensació de buit i alhora l'absolut convenciment que tot aniria bé. Va ser com un teixir (altra vegada la Pe) i un desteixir i tornar a teixir a salt de whats i de paraules mig dites, mig apuntades i de com aquestes tecnologies efímeres ens ajuden en l'arquitectura d'un acabat artístic."

La síntesi del que no es va veure (i me'n deixo!): 

Visita al local, acolliment i enamorament correspost. Visualització d’un fil i al final, un vestit negre. Maniquins, ballarina. ¿Qui? Complicitats. Escaleta. Desfarem un vestit. Com? ¿Qui farà el vestit? Generositat. Tocadiscos, discos. Textos. Música italiana.  Formigues. Sí. Assaig, assaig, assajos. Nit sense dormir. També. Pintar la pell. ¿Qui? ¿A qui? Entusiasme. Calidesa. Espònsor pel vi i les avellanes.

El que n'han dit:

Totes les meves felicitacions i agraïment per la vostra feina, darrera el teló. La que es va veure, magnífica. Marc Perez Oliván

Aconseguir coordinar tot aquest equip és un treball de grans professionals, i el resultat, excel·lent. Ens heu emocionat amb tot el vostre treball que ens ha portat de sorpresa en sorpresa des del primer dia. Una molt gran presentació, felicitats a tots els que ho heu fet possible! Cesca Toledano

La perfomance ha teixit l’estat d’ànim dels presents que han pogut escoltar els mots de la creació artística alhora que contemplaven la posada en escena de la perfomance. Isabel Martínez

Genial la presentació d'ahir, l'espai, l'actuació, les rapsodes. Tot molt encertat. Enhorabona! Fany Alberich

Magnífica presentació. Felicitats! Àngels Paixà

Moltes felicitats! Dóna gust la foto de tant de talent junt! Jordi Farré Sanfeliu

Molt bon record de tot plegat, i sobretot moltes gràcies a tots els que vau col·laborar en la presentació perquè va ser tota una sorpresa i van quedar ben reflectides totes les il·lusions i tot el treball i la creativitat que vau entregar tan generosament. Enhorabona també pel treball final i el booktrailer, fa molt goig veure'l i compartir-lo. Un plaer haver col·laborat i haver gaudit d'aquesta experiència. Conxita Jiménez

¡Muy contentos de haber participado en el Maridaje de Artes y Vino en Mas Iglesias! Muchas gracias a todos los asistentes y, sobretodo, a los artistas que nos hicieron pasar una gran velada de poesía, danza y pintura. Reserva de la Tierra (espònsor,  vi Elegido)

Els de Reus feu molt de soroll! Vaig quedar sorpresa. Sou inquiets, apassionats i diria que màgics. Us vau traure un vestit negre de la mànega que a hores d'ara ja s'ha multiplicat, i de ben segur que portarà cua. Em va encantar l'espai. Fantàstic tot! Maijo Ginovart

Esperes una presentació d'un llibre com molts d'altres i no, doncs no, el llibre és virtual, ells en el nostre món són grans de la literatura i ens sorprenen, només entrar, amb uns maniquins amb els seus vestits negres, que ja et porta a pensar que res serà normal i, efectivament, és així, amb un tocadiscos i la seva música, amb unes lectures de dues grans rapsodes i amb dues grans artistes que ho escenifiquen a la perfecció. Resumint-ho:​ una combinació explosiva per un gran llibre virtual. Gràcies a tots els que ho heu fet possible. Esther Llauradó


La conjectura:

Un esforç de creació com aquest, una arquitectura efímera però construïda amb tanta energia positiva, és un gran pam-i-pipa al monstre de l'entropia universal. Eduard López

Booktrailer


El vestit negre: àlbum polifònic, Lena Paüls, «Pont d'Enseula», 21-6-2017
Crònica clínica, de Mònica de Dalmau Mommertz, 16-6-2017
El vestit negre fet veu i cos, Eduard López. «Antiartistes», 15-6-2017
El fil que descabdetlla el vestit negre, Isabel Martínez. «ReusDigital», 15-6-2017
Booktrailer d'El vestit negre, Aleix Cort. «Videolit», 13-6-2017
Podcast de l'entrevista a Eduard López i Carme Andrade. Programa ’Vols venir a la meva barca?’, conduït per Agnès Toda. «LANOVA ràdio», 13-6-2017, minut 08:00 - 27:40
Benvolgut enemic de gàbies, estrenem 'El vestit negre', Lena Paüls. «Pont d'Enseula», 12-6-2017
Llibertat literària per crear, Kristina Valls. «Diari de Tarragona», 11-6-2017






17 de juny 2017

BODAS DE SANGRE, A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Bodas de sangre. Autor: Federico García Lorca. Creació musical: Joan Garriga. Intèrprets: Ivan Benet, Anna Castells, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura, Montse Vellvehí i el cavall Juguetón. Músics: Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra. Espai escènic: Oriol Broggi. Vestuari: Berta Riera. Llums: Pep Barcons. So: Damien Bazin. Vídeo: Francesc Isern. Caracterització: Helena Fenoy i Marta Ferrer. Confecció vestuari: Irene Fernández. Suport tècnic muntatge: Irene Ferrer, Jordi Larrea, Dani Pino i Arnau Planchart. Estudiant en pràctiques Estudis Teatrals IT: Carles Algué. Atenció al públic: Mireia Colomer i Núria Ubiergo. Ajudant direcció i suport regidoria: Anna Castells. Regidora: Anna Cuscó. Tècnic llums: Juan Boné. Tècnic so: Òscar Villar. Direcció: Oriol Broggi. La Perla 29. Biblioteca de Catalunya, Barcelona.

Tragèdia sobre la sorra. ¿I com es representa una tragèdia on es branda la navalla, flueixen la ràbia i l'odi, es tensa l'ambient, però a l'hora de la venjança tot queda elevat a categoria poètica gràcies a la paraula? La resposta és García Lorca que escriu l'obra a partir d'una notícia tràgica ocorreguda en una boda a Níjar (Almeria) i basada, doncs, en un fet real que llegeix l'estiu del 1928 en un retall del diari. Trenta anys després, d'aquesta transfusió de la realitat a la literatura se'n diria "realisme social". Actualment, la ficció ha retornat a la realitat i ha quedat superada en comparació a les notícies quotidianes de violència de gènere. ANDREU SOTORRA, crítica de Bodas de sangre.



12 de juny 2017

BENVOLGUT ENEMIC DE GÀBIES, ESTRENEM 'EL VESTIT NEGRE'


…o la nova cultura de masses devorarà la vella de biblioteca i museu, o aquesta, eixamplant amb urgència les pròpies bases de creació i difusió, l’orientarà críticament fins a absorbir-la. Però, aleshores, ja no serà la mateixa cultura d’Horaci ni tan sols la de Dickens sinó una de nova que, partint de la tradició i obrint-se al futur, realitzarà amb autenticitat les necessitats del món d’avui.
JOAQUIM MOLAS, Una cultura en crisi (1971)

Joaquim Molas va predir fa 46 anys el destí de la vella cultura de biblioteca. Les bases de creació i difusió a què al·ludia el 1971 s'han eixamplat de tal manera —per la banda de la cultura de masses— que ja som al carreró on el professor i historiador de la literatura deia  que arribaríem.  Ho pensava mentre resseguia l'exposició de part del seu llegat «Enemic de gàbies. Joaquim Molas i les avantguardes», a les Cotxeres del Palau Robert, una mostra que recomano vivament per la contemporaneïtat que desprenen tant el conjunt de les creacions com els estudis que s'hi refereixen. (Oberta fins al 27 d'agost).
Molas va donar sentit a una constel·lació d'obres, de grups i de tendències, valorant l'esperit interdiscipinari. El mateix esperit amb què hem emprès el projecte creatiu El vestit negre. Imatges i mots que presentem aquesta setmana.
El vestit negre és un univers saturat d'energia que s'ha publicat en un llibre digital, un regal per a tothom qui vulgui endinsar-s'hi. Un gra de sorra que "partint de la tradició i obrint-se al futur, realitzarà amb autenticitat les necessitats del món d’avui", com deia Molas, possiblement trobarà a la xarxa l'adult que avui és un infant d'un any i pica sobre els dibuixos del seu llibre de fulls durs perquè es pensa que són interactius. O potser, no, de fet, perquè no em puc imaginar què llegirà aleshores aquest ciutadà que avui és una criatura ni amb quin suport arribarà a l'art i a la literatura de ficció. 
Hem partit de la tradició i ens hem obert al futur, amb El vestit negre. Els projectes els imaginem i els encallem o els fem progressar les persones. Aquesta publicació de creació col·lectiva de 38 autors és tal com és per les persones que l'hem impulsat —gràcies, Eduard López—, per les que l'han fet créixer, per les que hi han donat sentit amb les seves creacions i pels que, un cop publicat, l'interpreten i el fan seu. Des del prologuista —gràcies, Biel Ferrer— que en va ser el primer lector fins als lectors —2.923 fins ahir— que han visualitzat la publicació en línia o l'han descarregada en pdf.
El recull consta de cinquanta-una obres entre fotografies, pintures i textos (narració, prosa poètica i poesia) que teixeixen un diàleg ininterromput, s'interrelacionen, s'inclouen en una xarxa on els fils s'entrecreuen amb pluralitat de veus. Imatges i mots intimistes, sensuals, lúdics i d'altres de cívics, emotius, que empatitzen amb el dolor dels coetanis.  
A més, ara, el llibre digital tindrà una translació visual i oral en un espai real. Imatges i paraules s'interpretaran en una posada en escena dinàmica, imaginativa, poètica. I és que aquesta setmana tenim a l'agenda una presentació presencial. La primera. Estan preparant la festa les performers Carme Andrade, Antònia Farré i Meritxell Blay  —participants les tres d'aquest projecte creatiu.

Gràcies, benvolgut "enemic de gàbies" (diu Joan Brossa, en una dedicatòria a Joaquim Molas).


La cita:
Centre de la Imatge Mas Iglesias
(Plaça Ramon Amigó, 1, Reus)
Dimecres dia 14, a dos quarts de vuit del vespre

10 de juny 2017

AMORS & HUMORS, AL TEATRE ROMEA

Amors & Humors, d'Abel Folk i Pep Planas, 
basat en textos de William Shakespeare i 
Miguel de Cervantes. Traductors: Salvador Oliva i
 Joan Sellent. Teatre Romea, Barcelona

Amors & Humors. Un espectacle de petit format que és una joia, un bombó exquisit, un regal inesperat que hem destapat a l’escenari del Teatre Romea. Tres músics, una soprano actriu i dos actors de primera fila (Pep Planas i Abel Folck) dient Shakespeare i Cervantes, explicant anècdotes i llegendes d'aquests dos literats que van ser contemporanis i vam morir amb pocs dies de diferència. Fent-se'ls seus i fent-nos-els propers i actuals. Demostren, per exemple, que van ser els precursors de les selfies i dels tuits. Espectacle en català, castellà i anglès. 10/10



07 de juny 2017

LA POLÍTICA RETRATADA, AL PALAU ROBERT

Cesc, El Correo Catalán, 1968-75
Recomano l'exposició La política retratada, una crònica social i política a través del dibuix humorístic. Els dibuixants humorístics dels diaris ens ofereixen cada dia una mirada crítica, sovint satírica i sempre esmolada de l'actualitat social i política. La mostra, de 200 acudits publicats en 60 mitjans, vol donar una visió contextualitzada de la nostra història recent a través del dibuix humorístic.

Exposició oberta fins a l'11 de juny

03 de juny 2017

'LUCIS ET UMBRAE', AL TEATRE NACIONAL

Lucis et umbrae, de Sergi Buka. Dramat. i textos:Victoria Szpunberg
Direcció: Xavier Martínez. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Sergi Buka, l'elegància en els jocs d'il·lusionisme, acompanyat aquest cop per Jordi Sabatés al piano i la prosa poètica que fa de fil conductor, interpretada per l'actriu Rosa Serra. El títol de l'espectacle fa referència a la llanterna màgica, 'lucis et umbrae', que és com es troba anomenada per primer cop en un llibre del 1671. A banda de la projecció de plaquetes en una llanterna màgica original, incorpora alguns dels seus números més coneguts: el paper que crema, el titella trapezista, les figures d'ombres amb les mans, la levitació i l'escapisme del mateix Buka. Segurament que a causa de textos massa abstractes i d'una dramatúrgia obscura, l'espectacle no acaba de fluir tal com tot el parament a la Sala Petita del Teatre Nacional demana. 7/10



02 de juny 2017

SINGING TALENT SHOW, AL TGB

 
Singing Talent Show. Guió: Lluís Grifé, 
Marta Torras i Benjamí Conesa. 
Direcció: Benjamí Conesa. 
Teatre Gaudí Barcelona.

Espectacle recomanat a partir de 7 anys.


Espectacle familiar amb format de concurs televisiu, tipus «Oh Happy Day» de TV3. L'escenari és el plató on es desenvolupa el càsting per trobar la millor princesa enamorada, el millor príncep, el dolent més dolent, etc. S'hi presenten heroïnes, princeses, herois i superdotats que, per mostrar el que saben fer, canten la cançó emblemàtica de la pel·lícula —de la factoria Disney la majoria— de la qual són protagonistes. Els espectadors petits segueixen bé el fil conductor, que d'altra banda és ben prim, i canten fluixet les cançons. Remarcables interpretacions tant individuals com corals, en un espectacle agraït que es converteix en físic pels actors i cantants a causa dels  múltiples i complicats canvis de vestuari i de transformació de personatges. Anotem que la mida justa seria d'un quart menys. 8/10





01 de juny 2017

WORLD PRESS PHOTO 2016, AL CCCB

Abandonados. © Santi Palacios
La fundació holandesa Photographic Social Vision organitza per tretzè any l'exposició World Press Photo al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.  El ritual es repeteix en aquesta mostra de periodisme visual més important del món: visitants a munts que fem l'itinerari desplaçant-nos lentament i en silenci, reverents, davant de cada fotografia premiada.
La collita de 2016 fa feredat:  barcasses de la desesperació,  desplaçats sirians en el camí minat d'arribada a Europa, malalts mentals oblidat a l'Àfrica, abusos ecològics... Llegim les informacions que hi ha al costat de cada imatge, no ens en perdem ni una (sisplau, augmenteu la mida de la lletra!) i ens aturem corpresos davant moltes de les fotografies, com ara la de Santi Palacios que obre aquest apunt. Són dos infants. La nena (a l'esquerra) té onze anys i al seu costat —no hi ha un vell plorant a qui consolar— hi ha el seu germà petit.  No ploren de por al mar, sinó que acaben de perdre la mare, morta a Líbia. La tragèdia que hi ha darrere d'aquesta imatge no és de les que es llegeixen una sola vegada. L'exposició World Press Photo és garantia de fotoperiodisme veraç,  que ens ajuda a entendre el món. 

Exposició oberta fins al 5 de juny