12 de juny 2017

BENVOLGUT ENEMIC DE GÀBIES, ESTRENEM 'EL VESTIT NEGRE'


…o la nova cultura de masses devorarà la vella de biblioteca i museu, o aquesta, eixamplant amb urgència les pròpies bases de creació i difusió, l’orientarà críticament fins a absorbir-la. Però, aleshores, ja no serà la mateixa cultura d’Horaci ni tan sols la de Dickens sinó una de nova que, partint de la tradició i obrint-se al futur, realitzarà amb autenticitat les necessitats del món d’avui.
JOAQUIM MOLAS, Una cultura en crisi (1971)

Joaquim Molas va predir fa 46 anys el destí de la vella cultura de biblioteca. Les bases de creació i difusió a què al·ludia el 1971 s'han eixamplat de tal manera —per la banda de la cultura de masses— que ja som al carreró on el professor i historiador de la literatura deia  que arribaríem.  Ho pensava mentre resseguia l'exposició de part del seu llegat «Enemic de gàbies. Joaquim Molas i les avantguardes», a les Cotxeres del Palau Robert, una mostra que recomano vivament per la contemporaneïtat que desprenen tant el conjunt de les creacions com els estudis que s'hi refereixen. (Oberta fins al 27 d'agost).
Molas va donar sentit a una constel·lació d'obres, de grups i de tendències, valorant l'esperit interdiscipinari. El mateix esperit amb què hem emprès el projecte creatiu El vestit negre. Imatges i mots que presentem aquesta setmana.
El vestit negre és un univers saturat d'energia que s'ha publicat en un llibre digital, un regal per a tothom qui vulgui endinsar-s'hi. Un gra de sorra que "partint de la tradició i obrint-se al futur, realitzarà amb autenticitat les necessitats del món d’avui", com deia Molas, possiblement trobarà a la xarxa l'adult que avui és un infant d'un any i pica sobre els dibuixos del seu llibre de fulls durs perquè es pensa que són interactius. O potser, no, de fet, perquè no em puc imaginar què llegirà aleshores aquest ciutadà que avui és una criatura ni amb quin suport arribarà a l'art i a la literatura de ficció. 
Hem partit de la tradició i ens hem obert al futur, amb El vestit negre. Els projectes els imaginem i els encallem o els fem progressar les persones. Aquesta publicació de creació col·lectiva de 38 autors és tal com és per les persones que l'hem impulsat —gràcies, Eduard López—, per les que l'han fet créixer, per les que hi han donat sentit amb les seves creacions i pels que, un cop publicat, l'interpreten i el fan seu. Des del prologuista —gràcies, Biel Ferrer— que en va ser el primer lector fins als lectors —2.923 fins ahir— que han visualitzat la publicació en línia o l'han descarregada en pdf.
El recull consta de cinquanta-una obres entre fotografies, pintures i textos (narració, prosa poètica i poesia) que teixeixen un diàleg ininterromput, s'interrelacionen, s'inclouen en una xarxa on els fils s'entrecreuen amb pluralitat de veus. Imatges i mots intimistes, sensuals, lúdics i d'altres de cívics, emotius, que empatitzen amb el dolor dels coetanis.  
A més, ara, el llibre digital tindrà una translació visual i oral en un espai real. Imatges i paraules s'interpretaran en una posada en escena dinàmica, imaginativa, poètica. I és que aquesta setmana tenim a l'agenda una presentació presencial. La primera. Estan preparant la festa les performers Carme Andrade, Antònia Farré i Meritxell Blay  —participants les tres d'aquest projecte creatiu.

Gràcies, benvolgut "enemic de gàbies" (diu Joan Brossa, en una dedicatòria a Joaquim Molas).


La cita:
Centre de la Imatge Mas Iglesias
(Plaça Ramon Amigó, 1, Reus)
Dimecres dia 14, a dos quarts de vuit del vespre